Com diria l'expresident Pujol, aquí estem encallats, mentre el jutge Llarena afirma sobre la investidura: això no toca. L'última interlocutòria del Llarena impedint la presència de Jordi Sànchez en el ple del Parlament que hauria de votar la seva investidura torna a donar ales als partidaris de la República virtual que viuen en la confrontació permanent. Els arguments del jutge s'han d'acatar però no deixen de ser discutibles perquè costa entendre com el que en el seu dia vàlua per a un pres etarra acusat d'actes terroristes ja no val per a un dirigent catalanista que sempre s'ha caracteritzat pel seu pacifisme. Objectiu complert de l'independentisme que segueix forçant les costures de l'Estat per buscar els seus punts febles i mantenir tensionada a bona part del catalanisme com es va comprovar en la manifestació d'ahir. 
Aquí tenim al personal pendent per una banda del jutge Llarena i per l'altra de la CUP, un bonic panorama per davant, malgrat tot, hi ha qui creu que algú no ho està fent bé, que prevarica que prevaricarás; aquí ho explica Javier Pérez Royo. I és que possiblement si Jordi Sánchez es pugués presentar a la seva investidura, algu hi posaria el suficient sentit comú com per no dependre de la CUP, i sortit d'una punyetera vegada d'aquest atzucac.