Una estranya passió envaeix a les classes obreres dels països en què regna la civilització capitalista; una passió que en la societat moderna té per conseqüència les misèries individuals i socials que des de fa dos segles torturen la trista Humanitat. Aquesta passió és l'amor al treball, el furibund frenesí de la feina, portat fins a l'esgotament de les forces vitals de l'individu i de la seva progenitura. En comptes de reaccionar contra aquesta aberració mental, els capellans, els economistes i els moralistes han sacrosantificat el treball. Homes cecs i de limitada intel·ligència han volgut ser més savis que el seu Déu; éssers febles i detestables, han pretès rehabilitar el que el seu Déu ha maleït. Jo, que afirmo no ser cristià, ni economista, ni moralista, faig apel·lació davant el seu judici al de el seu Déu, davant de les prescripcions de la seva moral religiosa, econòmica o lliurepensadora, a les espantoses conseqüències del treball en la societat capitalista.
En la societat capitalista, el treball és la causa de tota degeneració intel·lectual, de tota deformació orgànica. Si desarrelant de la seva cor el vici que la domina i envileix la seva naturalesa, la classe obrera es alcés en la seva força terrible per reclamar, no ja els drets de l'home, que són simplement els drets de l'explotació capitalista, ni per reclamar el dret al treball, que no és més que el dret a la misèria; sinó per forjar una llei de ferro que prohibís a tot home treballar més de tres hores diàries, la terra, la vella terra, estremint d'alegria, sentiria agitar-se en el seu si un nou món ... Però com demanar a un proletariat corromput per la moral capitalista una resolució viril? ... Paul Lafargue - el dret a la mandra
Em sembla que el nostres polítics ho van llegir i ho han pres al peu de la lletra.
ResponEliminaRecorda alló que deia el mestre J.M. Bachs : "Saludamos a los del Ayuntamiento y a los que están durmiendo, buenos dias"...
Salut.
recorda tambè que deia: tanquem la paradeta...
ResponElimina