L'any 1770 va aparèixer a Londres un escrit anònim sota el títol 'An Essay on Trade and Commerce' (Un assaig sobre la indústria i el comerç), que en aquella època va fer cert soroll. El seu autor, un gran filantrop, s'indignava perquè:

«(...) a la plebs manufacturera anglesa se li havia ficat al cap la idea fixa que, com anglesos, tots els individus que la componen tenen per dret de naixement el privilegi de ser més lliures i més independents que els obrers de qualsevol país d'Europa. Aquesta idea pot ser útil pel que fa als soldats, perquè estimula el seu valor; però si més no estiguin imbuïts els obrers de les manufactures de tal idea, tant millor serà per a ells mateixos i per a l'estat. Els obrers no haurien mai de considerar-se independents dels seus superiors. És extremadament perillós encoratjar tals capritxos en un estat comercial com el nostre, on potser les set vuitenes parts de la població posseeixen molt poca o cap propietat. La cura no es completarà fins que els pobres de la indústria es resignen a treballar sis dies per la mateixa quantitat que ara guanyen en quatre».

Així doncs, un segle abans de Guizot ja es predicava obertament a Londres el treball com a fre a les nobles passions de l'home.

«Com més treballin els meus pobles, menys vicis tindran -escrivia Napoleó des Orterode-. Jo sóc l'autoritat..., i estaria disposat a ordenar que diumenge, passada l'hora del servei diví, es reobrissin els negocis i tornessin els obrers al seu treball.»

Per extirpar la mandra i doblegar els sentiments d'orgull i independència que genera, l'autor d'An Essay on Trade and Commerce' va proposar tancar als pobres «en cases ideals de treball» (ideal workhouses), que es convertirien en «cases de terror, on es obligaria a treballar catorze hores diàries, de manera que, descomptant el temps dels àpats, quedarien sempre dotze hores de treball plenes i senceres». Dotze hores de treball per dia; he aquí l'ideal dels filantrops i dels moralistes del segle XVIII. Com hem sobrepassat aquest non plus ultra!.

Els tallers moderns s'han convertit en cases ideals de correcció; on s'empresona a les masses obreres, on no només es condemna a treballs forçats de dotze i catorze hores diàries als homes, sinó també a les dones i als nens. Missatge ocult, en seria un ejemple.