Les 'víctimes' tenen o solen tenir per principi, una consciència molt delicada. Més delicada que no pas las dels 'victimaris', que ni tan sols tenen consciència. Tècnicament, en diuen 'complexos' o 'síndromes'. Encara que hi ha víctimes que a vegades semblen o podrien ser tambè botxins com els de Palestina, uns d'ells - almenys - assassinat per l'esquena. Abans, els nostres confessors, els de la bragueta immensa en deien 'remordiments' i ho arreglaven tot amb tres pare-nostres. Els assassinats de Palestina no eren terroristes, ni tan sols de la paraula més que dels fets, lo qual no vol dir que fossin molt perillosos, menys encara per soldats armats disposats a matar per l'esquena. I ni uns ni altres taparán els seus remordiments amb tres pare nostres, no els necessiten, si no són dels seus, el seu déu ja els justifica. Tots els estats del món són terroristes, nomès que Israel és dels que més ho és i dels que ho dissimula menys. Deia Jabes: Déu és l'elecció del jueu i el jueu és l'elecció de Déu, i no sé jo si un i altre vàren escollir gaire bé.