Amb el temps, la policia es modifica. Menys visible en tant que es fa més científica, tècnica, la policia es concentra en el desxiframent de les empremtes que sempre deixen els actes delictius. La nostra civilització s'enfonsa sota les càmeres de vídeo instal·lades a les cruïlles de les ciutats, en els llocs especialment protegides -estadios, ambaixades, caixers, bancs, etc. Deixem empremtes numèriques per tot arreu, informàtiques, lectròniques: utilitzant una targeta de crèdit, en tirar mà d'un telèfon mòbil o fix, navegant a Internet, visitant pàgines webs, transmetent informació per la xarxa telefònica, no podem parlar, moure'ns, pagar, treure diners, sense ser registrats, i per tant, controlables i controlats.
L'antiga policia que manejava el fuet, dóna pas a una nova policia que interpreta l'estela numèrica i electrònica que cada un deixa després de si. Les societats són menys disciplinàries que societats de control. El gran ull del Big Brother, que veu tot i instal·la nostra existència de manera permanent sota la mirada de representants i funcionaris d'una autoritat a la qual res s'escapa, realitza el panòptic de forma plena. D'una banda, la policia clàssica s'encasella en tasques ingrates que l'exposen a la mala reputació; de l'altra, la policia científica es beneficia més aviat d'un alt capital de confiança i de respecte per part de la població...
El perill de la policia del futur és que es converteixi en un instrument en mans de poders polítics poc escrupolosos. Els estats que aspiren a dominar el planeta comencen a controlar la circulació d'informació, ja sigui assegurant que els grans mitjans pertanyin als seus amics polítics poc susceptibles d'entorpir el seu projecte d'imperi planetari, ja sigui interceptant els detalls de la vida privada de la majoria per constituir fitxes policials eficaços. D'aquí la por a un domini de les ones de comunicació per part d'una potència secreta, comercial i mafiosa, decidida a conèixer els hàbits dels individus fitxats en funció, per exemple, del seu comportament informàtic i telefònic. La policia ja no opera allà on ho creiem. Invisible, eficaç, es converteix en la immensa memòria d'intimitats fins llavors preservades. L'aparent desaparició de la disciplina correspon a l'augment del control. Desconfieu menys dels policies que patrullen a la carrer que dels seus col·legues, que, en els despatxos en els que escolten, vigilen i intercepten, emmagatzemen informació sobre vosaltres per al servei de informació general -aquesta part de la policia que disposa d'un fitxer sobre cada un de vosaltres en el qual són consignats els vostres més petits fets i gestos. Temeu més aviat a la policia invisible. Com menys la veieu, més us veu ella. - antimanual de filosofia - michel Onfray