Habermas va ser qui ens va recordar que el desenvolupament de la consciència europea és més lent que l'avanç de la realitat concreta. Europa progressa, segurament amb més lentitud del que ens agradaria, però els seus criteris s'obren pas, sense que moltes vegades siguem conscients del que significa per a les nostres vides. Amb totes les crítiques que li puguem fer, la UE és el major espai de llibertat i benestar del planeta, per més que l'última crisi li hagin fet perdre encant. Fa quatre mesos, els independentistes catalanes clamaven contra Europa pels carrers de Brussel·les, mentre el seu líder Carles Puigdemont carregava durament contra els dirigents de la Comissió. Ara les mateixes persones glossen la independència de la justícia europea i la UE com a marc de llibertats, després de la interlocutòria del tribunal de Schleswig-Holstein.

La paradoxa és que els membres del Govern del PP que s'han posat a la UE per davant per desqualificar l'independentisme i mostrar el seu aïllament, en les últimes hores han acumulat castissos discursos antieuropeus davant la sorpresa que els jutges alemanys hagin considerat que no ha existit un delicte de rebel·lió a Catalunya d'acord amb la documentació aportada pel magistrat Pablo Llarena per tal d'activar l'euroordre per extradir Puigdemont.

Charles Powell, historiador i director del Real Institut Elcano, va declarar ahir a El Mundo que la decisió del tribunal alemany no era cap ofensa a Espanya, que tan respectable és la independència judicial espanyola com l'alemanya i que la UE no inclou la unió jurídica. I fins i tot afegia que el que ha passat a Catalunya pot ser qualificat de sedició però difícilment de rebel·lió des del seu punt de vista. Habermas ja ho ha advertit: Hi ha una grotesca desproporció entre la influència profunda que la política europea té en les nostres vides i l'escassa atenció que se li presta a cada país. La UE es mereix més afecte i respecte.  - Marius Carol a lavanguardia.com. Caldria tenir en compte com ens recorda Carol, que no fa pas gaire temps, Puigdemont i els sobiranistes ballestrejaven contra Europa com ara ho fan els del Pp, o sigui que Europa es bona si ens dona la raó i sino no. Caldria que fossin una mica més seriosos, uns i altres, i Esteban Gonzalez Pons hauria de dimitir del seu càrrec d'eurodiputat a Brussel·les, encara que sigui per barrut i bocamoll, que ho és i molt.