Formacions més enllà de la dreta i mitjans afins es delecten amb un vídeo en què un músic sevillà anomenat Alejandro Garrido, "viola de l'Orquestra del Liceu" concretament, contesta el que li dóna la gana en castellà amb accent andalús a les preguntes d'un entrevistador que es dirigeix ​​a ell en català.
D'aquest vídeo diuen diversos mitjans que és part d'un programa anomenat "Música i vida, d'una televisió local catalana", i que el protagonista demana ser entrevistat en castellà i no li fan cas. Així que ha estat utilitzat per denunciar com es riuen els independentistes a Catalunya dels ignorants espanyols que no parlen català ni ho entenen, bàsicament.
Felicitats per aquesta pràctica als alumnes i docents de la Universitat de Barcelona que l'han dut a terme -i a Alejandro Garrido, ja que han demostrat que hi ha alumnes més preparats que alguns periodistes que cobren per ser-ho. Perquè el vídeo és això, una pràctica universitària en to d'humor.
No existeix el programa "Música i vida" en una televisió local catalana, Alejandro Rodríguez Porras és viola de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, andalús i enamorat de Catalunya, però en aquesta entrevista és sobretot un actor, i aquest no és l'únic vídeo seu que podem trobar a YouTube, ja que ha participat en més pràctiques en les que és també entrevistat, fins i tot íntegrament en castellà. El mateix Alejandro Garrido ha sortit al pas de l'assumpte intentant aclarir-ho en les seves xarxes socials. Assegura que es presta a fer "una entrevista extravagant i dissonant" perquè li ho demana un amic "professor d'Audiovisuals de la Universitat de Barcelona per a un exercici amb els seus alumnes", i que és tot "teatre". Per això vol "deixar clar" que no es tracta de "cap mena de protesta per ser preguntat en català, idioma que entenc molt bé i que utilitzo en moltes ocasions".
En tot cas, és aconsellable veure el vídeo de l'entrevista sencer, perquè és divertit i del tot revelador des del seu inici. Segur que la pràctica ha resultat tot un èxit i ni els seus propis artífexs esperaven arribar tan lluny. Ho explica Luis M.Garcia a Bulocracia de publico.es