16.5.18

LA LLENGUA I LES BÈSTIES


"Són aquí, entre nosaltres. Els repugna qualsevol expressió de catalanitat. És una fòbia malaltissa"

A casa els pares corria un vell exemplar d’un llibre que tots els germans havíem llegit: De quan les bèsties parlaven, d’en Manuel Folch i Torres. El pare era inflexible i, com La rosa i l’anell de Thackeray i en Bolavà de Josep Maria Folch i Torres, considerava que un no podia fer-se gran sense haver-los llegit. Era un llibre deliciós on òlibes, óssos, elefants, cervatons i borinots parlaven, un recull de faules destinades a l’educació dels infants.

Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua.

Són aquí, entre nosaltres. Els repugna qualsevol expressió de catalanitat. És una fòbia malaltissa. Hi ha alguna cosa freudiana en aquestes bèsties. O un petit sotrac en la seva cadena d’ADN. Pobres individus! Viuen en un país del que ho desconeixen tot: la seva cultura, les seves tradicions, la seva història. Es passegen impermeables a qualsevol esdeveniment que representi el fet català. Els crea urticària. Els rebota tot el que no sigui espanyol i en castellà.

Tenen nom i cognoms, les bèsties. Tots en coneixem alguna. Abunden, les bèsties. Viuen, moren i es multipliquen. Una d’elles va protagonitzar l’altre dia un incident que no ha arribat a Catalunya i mereix ser explicat, com un exemple extraordinari de la bestialitat d’aquests éssers. Pobres bèsties, no poden fer-hi més.

Una de les escasses companyies aèries que vénen acceptant amb normalitat el català és Swiss. Si han agafat algun dels seus vols a la vella Confederació, hauran constatat com es ve emprant la nostra llengua a l’hora d’enlairar-se o aterrar l’aparell. Una excepció, ja que, malauradament, amb la resta de companyies venim essent tractats exactament com el que som, la darrera colònia en terres d’Europa.

Doncs bé, fa un parell de setmanes viatjava en un vol de Swiss una d’aquestes bèsties. En arribar al destí, s’anuncià en català les típiques observacions prèvies a l’aterratge. La bèstia, automàticament, segregà la seva salivera rabiosa. Una fortor de cloaca sortia del seu seient. Es removia, inquieta, desesperada, horroritzada per haver de sentir quatre mots en català. No tenia escapatòria. Una suor mucosa, com de gripau refredat, li rajava de les aixelles. Cal imaginar-se-la, a la bèstia, després de tant temps!, elles que poden viure en el seu món espanyol sense cap problema, escoltant quatre mots en una llengua que odia. Indignada, va decidir escriure una carta en un diari alemany de Zuric, queixant-se del tracte rebut ja que "es violaven els seus drets" al ser el castellà la "primera" llengua oficial d'Espanya”. I, a tota plana, la queixa de la bèstia va sortir publicada.

Gràcies a Déu, els bons amics del Casal Català de Zuric han replicat i han deixat les coses clares (tantes ambaixades i consultats de Mar i, mira tu, un petit Casal Català és qui s’ha mobilitzat gràcies a la decència i dignitat dels seus membres).

Però per què ens hem de mobilitzar cada vegada? Quan acabaran els atacs de les bèsties? Com podem el 2008 aguantar tanta vexació, tanta humiliació i tant menyspreu?  

per Quim Torra - elmón.cat

Francament, en aquest escrit no hi se veure, ni odi, ni racisme, ni supremacisme, potser hi veig molt ignorància dels qui pretenen mal interpretar-lo, o mala fé. O així m'ho sembla a mi. Recordar nomès que va dir Machado d'Espanya: Envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora. I jo afegiría que ignora molt. El Sr. Torra, és limita a denunciar una realitat que prou hem patit des de fa temps els catalans, tinguem els cognoms que tinguem.

Autor: verified_user

15 comentaris:

  1. Leopoldo María Panero: “España es un país de envidias donde no se respeta la cultura”

    Ramón María del Valle-Inclán: “En España el mérito no se premia. Se premia el robar y el ser sinvergüenza. Se premia todo lo malo”.

    Antonio Machado: “En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa”.

    Sánchez Ferlosio: “Odio a España desde siempre, pero no me iría al extranjero”.

    Y así podríamos seguir con una larga lista de celebridades no catalanas que abominan, no de la tierra y sus gentes, sino de lo que España, como Estado, siempre representó para ambos.

    A mi las naciones me la refanfinflan, la española, la catalana y la china. Quim Torra tiene derecho a pensar y decir lo que le plazca, aunque carezca de talento e imaginación literaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. a ti, a Miquel i mi, i a otros muchos, pero en el tema Torra se estàn pasando tres pueblos, sobre todo cuando la catalanofòbia lleva años insultando, tergiversando y manipulando impunemente toda una sarta de mentiras sobre Catalunya, como pro ejemplo telemadrid, el Mundo, el País, la Razón o ABC. Y np te digo ya de Antoio herrero, Antonio Burgos, FEDERICO JIMENEZ LOSANTOS, 13 TELEVISIÓN, etc etc. Nadie les ha acusado de ningún delito y menos del de odio.

      Elimina
  2. Con LOAM:

    "...A mi las naciones me la refanfinflan, la española, la catalana y la china..."
    Y añado: y los trapos que las representan, sean "rojo y gualdo", sean cuatribarrados, sean estelados o amarillos....me la farfullan.
    Amén

    ResponElimina
    Respostes
    1. conyu, l'estelada tambè és 'roja y gualda'

      Elimina
  3. El Machado deia això de menystenir el que s'ignorava i ell mateix va escriure molts penjaments anticatalans, cap geperut es veu el gep. He de dir que també he vist, tot i que fa anys, a gent fent numerets perquè en algun lloc algú que feia quatre dies que havia arribat no entenia el català, tots tenim un rei al cos, per desgràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També Machado, ho he llegit. Per cert, que en saps d'aixó de que la Generalitat és un invent dles nacionalistes, que diuen a l'ABC avui i l'historiador que comentaba l'altre dia, és cert. Diuen que el primer President va ser quan la República, i que abans, res de res, que es limitaven a recaptar per la Corona d'aragó...

      http://www.abc.es/historia/abci-gran-mentira-historica-131-presidentes-generalitat-nuevo-mantra-nacionalismo-catalan-201805160155_noticia.html

      Elimina
  4. Els rucs que bramen són abundants a tot arreu.
    La ignorància i la saviesa no tenen pàtria.

    Salut.

    ResponElimina
  5. savies i breus paraules, d'ases n'hi ha a totes les cases.

    ResponElimina
  6. Sobre el que dius, no cal ni parlar-ne, malauradament la història cadascú se la reinventa a la seva manera, aquí també passa ni que sigui amb més subtilitat. Un altre tema és que la Generalitat actual i l'antiga siguin comparables però en aquest cas el mateix passaria amb la Monarquia i amb tantes altres coses. Hauríem de deixar el passat tranquil i mira què volem 'ara i aqui' sense recórrer a l'antigor per reclamar res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. EMPRE ESTAN REMENANT LA MATEIXA PORQUERIA, però en aquest cas la cosa és més política que res, i l'han començat els altres.

      Elimina
  7. Penso com la Júlia, hi ha molts motius de mes pes per seguir reivindicant el català no cal fer-ho amb una perspectiva victimista sinó amb una perspectiva purament cultural.

    ResponElimina
  8. El que m,estranya molt després de tant temps és que segueixin utilitzant els mateixos arguments uns i altres constantment. no es mes senzill que cadascú digues el que en pensa de la seva llengua i perquè creu que necessita utilitzar-la? I és respectes aquesta necessitat per igual? Com poden seguir posant a la palestra les llengües i el seu ús qui pot renegar de la manera i en la llengua en què va dir la primera paraula? És entrar en un joc molt lamentable una vegada i un altre.

    ResponElimina
  9. es que els escrits del President Torra són de fa temps, de tant de temps, ara els han airejat els altres, els purs d'esperit, merament per un ús polític i partidista, ells que són experts en insultar-nos y menystenir-nos constament i a més impunement.

    ResponElimina
  10. Quant el proces estigui Postmortem haurem de fer una llei de protecció lingüística.

    ResponElimina
    Respostes
    1. falta farà, molta falta, i a veure si ens en sortim.

      Elimina