Un dels problemes a què s’enfronta el ciutadà del món en aquest segon decenni del segle XXI és com protegeix la seva privacitat si, quan accedeix a centenars d’aplicacions possibles des del seu ordinador o el seu mòbil, diposita a la xarxa dades personals que constitueixen una informació preciosa pels qui la poden utilitzar en el seu propi benefici. Per a això hi ha les lleis de protecció de dades que persegueixen els qui utilitzen aquesta informació de forma il·legal.

A partir del proper 25 de maig, els Vint-i-vuit països membres de la UE es regiran de forma comuna pel Reglament de Protecció de Dades (RGPD), el primer d’un paquet de tres iniciatives legals de Brussel·les. Fins ara, cada país actuava a la seva manera. Per exemple, a partir del dia 25, les empreses de disseny d’aplicacions estaran obligades en el marc de la UE a incloure un sistema de protecció d’informació personal perquè l’usuari pugui mantenir la seva privacitat i haurà de donar el seu consentiment –efectiu, informat, explícit i previ– perquè l’empresa pugui utilitzar les seves dades, sempre que concreti què és el que recull, qui i on s’emmagatzema. Aquest reglament preveu multes i sancions que poden arribar al 20% del volum de negoci o a 20 milions d’euros. L’ RGPD normalitza també el dret a l’oblit, quan un usuari retira el consentiment atorgat anteriorment, i regula així mateix l’accés de menors a diverses aplicacions que, com és el cas de WhatsApp, requereix el consentiment dels pares abans dels 16 anys.

Es tracta, per tant, de fer un pas més en el control de la informació personal que circula per les xarxes, farcides de dades com identitats, fotografies, correus electrònics, registres bancaris o mèdics, aficions, orientació política, religiosa o sexual, etcètera de milers de milions d’usuaris i que persones que per la seva feina tenen accés a aquestes dades han utilitzat de forma il·legal o, fins i tot, hi han comerciat i les han posat a l’abast d’empreses, organitzacions o grups per al seu benefici propi.

La lluita contra aquest tipus de delictes, tot i això, no és fàcil, tant per la dificultat a l’hora de detectar els comportaments irregulars com per la varietat de legislacions nacionals. Per aquesta raó és positiu que la Unió Europea s’hagi posat d’acord a actuar de forma conjunta, tant per protegir els seus ciutadans com per perseguir els que cometen aquest tipus d’infraccions. A partir d’ara serà una mica més difícil –i arriscat– utilitzar les dades personals per part dels qui actuen sense escrúpols a la xarxa. Vist a:a lavanguardia.com