Malgrat el Govern de Pedro Sánchez ha portat una alenada d'aire fresc a una atmosfera molt carregada després d'anys de quietisme del partit Populart, el nou president va anunciar des de primera hora el seu desig de restablir canals de diàleg amb els representants de la Generalitat. I aquests li han respost de manera esperançadora. Ja hi ha hagut contactes telefònics entre Sánchez i Torra, i una primera trobada personal entre tots dos podria produir-se en breu. El problema català ha generat divisió a Catalunya, ha tensat les relacions entre aquesta comunitat i l'Administració central, i ha danyat la nostra imatge exterior. A totes les parts involucrades en aquest conflicte els interessa fixar un nou marc de relacions o, si més no, suavitzar-les. Ni la Moncloa ni la Generalitat renuncien als seus objectius finals, però en ambdues seus sembla haver-se entès ja que la unilateralitat no ens porta a bon port. 
Alguns dels principals líders polítics independentistes involucrats en els fets de la passada tardor porten llargs mesos de presó preventiva a Madrid. En el seu moment - diu un jutge - que van vulnerar la llei i és per això que estan immersos en un procés del que la decisió correspon a la Justícia. En un Estat com l'Espanyol, les coses funcionen així. Una altra cosa és que es vagi estenent la comprensible sensació que el règim carcerari preventiu s'està allargant molt, quan s'hauria abreujar. O que, mentrestant, es podria traslladar els presos a presons més properes a Catalunya que de fet és el qu hauria de ser per llei. 

 Aqui estem discutint que si polítics presos o presos polítics i ens desviem del que és important, i és que els polítics i polítiques a la presó no han vulnerat la llei, cap llei, de fet els únics que han vulnerat la llei és la judicatura amb la seva contínua i maldestre prevaricació i el Govern de M.Rajoy. Això és el que cal tenir clar, i s'hauria oblidar tota idea de proclamar la república de manera unilateral, perquè les revolucions no es fan amb el lliri a la mà i un somriure, sinó amb violència, i per començar. si els revolucionaris no són capaços d'alliberar de la presó els ostatges segrestats pel Govern Espanyol, millor s'ho deixen córrer i es dediquen al tripijoc pujolià de tota la vida del peix al cove, perquè el que si cal tenir clar, és que són ostatges, i presos polítics, i de moment seguiran retinguts en la presó fins a nova ordre, no dels nostres sinó d'ells, dels segrestadors, i si són a la presó és perquè els revolucionaris de la senyoreta pepis han perdut amb totes les de la llei, i com va pronosticar Soraya, per golejada.  Que algú li ho expliqui a Quim Torra i Elsa Artadi que em sembla no se n'han assabentat encara. A Puigdemont no cal, ja no és res, políticament parlant.