Per comprendre la visió del filòsof Daniel Innerarity, del qual publicava un escrit ahir dins el llibre 'Política per a perplexos' caldria començar pel principi, per: EL FINAL DE LES CERTESES - "Que ens han abandonat algunes certeses és una cosa que es pot comprovar comparant les nostres previsions i el que realment ha passat: o si considerem la seguretat de la qual han gaudit moltes generacions i civilitzacions menys informades que la nostra, amb una tradició més rígida que compensava l'escassetat de llibertat amb una orientació aclaparadora. Quan un està ben equipat pel que fa a la certesa corre el risc d'acabar en el fanatisme; el risc major de qui està perplex és ajustar al que és políticament correcte i poc més. També hi ha desconcert en relació amb què hem de fer amb allò poc del que estem segurs; hi ha incertesa teòrica i també incertesa de la voluntat: tot just coneixem la realitat i tampoc sabem molt bé si és alguna cosa al que cal adaptar-se o que s'ha de combatre. Fets, teories, relats i expectatives tendeixen a barrejar-se i generar confusió. Què tenen en comú l'anomenada posverdad, el menyspreu cap als fets i la facilitat amb que ens rendim a les teories conspiratives el principal defecte és que expliquen massa? Tot això delata el desconcertats que estem, alguns més que altres, no tant perquè sàpiguen menys, sinó perquè, com en el cas de les elits, se suposa que tenen més possibilitats i responsabilitat de saber més. Si el vell Aristòtil segueix tenint raó i és veritat allò de que els humans desitgem saber, no hem parat en el nostre combat contra la perplexitat ia això responen alguns dels nostres invents per recuperar la certesa, com el periodisme, el càlcul o el mesurament de la societat, en els quals es reflecteix la grandesa del nostre afany i la seva limitació."