El matí del 23 d'agost de 2007, Chris Messina, ex dissenyador de producte en empreses com Google i Uber i un dels primers usuaris de la nounada xarxa social Twitter, va pujar un tuit amb una proposta:
Chris Messina✔@chrismessina how do you feel about using # (pound) for groups. As in #barcamp [msg]?
21:25- 3 ago. 20079.9205.129 personas están hablando de esto, Información y privacidad de Twitter Ads«¿Qué pensáis sobre el hecho de usar #para crear grupos de conversación?»
Messina, era un usuari habitual dels xats IRC i la seva intenció era utilitzar la # amb la mateixa finalitat: reunir diferents converses en un mateix grup encapçalat per una etiqueta (tag). Aquesta idea que avui dia ens sembla tan òbvia i efectiva, no va tenir tanta acceptació per part de la companyia, que fins i tot li va respondre que era «una mica friki i que no quallaria».
Va haver de cremar-se San Diego perquè Twitter es donés compte de la potència de la proposta de Messina. A l'octubre de 2007, un incendi fora de control a la zona de Sant Diego va provocar que un amic de Messina comencés a tuitejar sobre el tema. Aquest li va suggerir que afegís la fórmula #sandiegofire als seus missatges, la qual cosa va fer que més persones comencessin a emular l'ús del coixinet. A la fi, Twitter es va adonar del poder de l'eina i, el 2009 va afegir l'opció d'agrupar converses en hashtags.
De la nit al dia, el coixinet es va convertir en un element bàsic en les xarxes socials: el 2010, la nounada Instagram va facilitar l'opció d'etiquetar usant aquest signe i, tres anys més tard, una somnolenta Facebook es va sumar al carro.
Des del dia en què Messina va llançar aquell innocent tuit, el hashtag s'ha convertit en una eina bàsica de la comunicació a les xarxes socials, l'arma de difusió massiva per a qualsevol tuiter i instagrammer amb ganes de dominar el món a través del poder de mitja social.
I aquí, en la primera posició, es troba l'eina bàsica perquè un hashtag tingui raó de ser, l'únic que es repeteix en els milers de trending topics que han succeït des que Twitter es va adonar del seu poder: la quadriculada, misteriosa, omnipresent i desconcertant #. Dani Keral
Va haver de cremar-se San Diego perquè Twitter es donés compte de la potència de la proposta de Messina. A l'octubre de 2007, un incendi fora de control a la zona de Sant Diego va provocar que un amic de Messina comencés a tuitejar sobre el tema. Aquest li va suggerir que afegís la fórmula #sandiegofire als seus missatges, la qual cosa va fer que més persones comencessin a emular l'ús del coixinet. A la fi, Twitter es va adonar del poder de l'eina i, el 2009 va afegir l'opció d'agrupar converses en hashtags.
De la nit al dia, el coixinet es va convertir en un element bàsic en les xarxes socials: el 2010, la nounada Instagram va facilitar l'opció d'etiquetar usant aquest signe i, tres anys més tard, una somnolenta Facebook es va sumar al carro.
Des del dia en què Messina va llançar aquell innocent tuit, el hashtag s'ha convertit en una eina bàsica de la comunicació a les xarxes socials, l'arma de difusió massiva per a qualsevol tuiter i instagrammer amb ganes de dominar el món a través del poder de mitja social.
I aquí, en la primera posició, es troba l'eina bàsica perquè un hashtag tingui raó de ser, l'únic que es repeteix en els milers de trending topics que han succeït des que Twitter es va adonar del seu poder: la quadriculada, misteriosa, omnipresent i desconcertant #. Dani Keral
how do you feel about using # (pound) for groups. As in #barcamp [msg]?
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Información, información, información...eso lo usan para información.
ResponEliminaja, pero és curiós com va començar a emprar-se el hastagg
ResponEliminaaixò engrandeix molt més les afinitats socials pel fet d'agrupar la recerca desitjada apart d'agrupar tota la informació sobre aquella paraula, i els likes llavors també es multipliquen?
ResponEliminaNo ho sé, suposo que si, no em preocupa gens aixó dels likes.
EliminaNi a mi especialment però si et famós o vens algo això és com un anunci
ResponEliminaja, n'hi ha que matarien pels likes, en sentit figurat, és la vanitat digital.
EliminaSi, però també deu haver-hi el "no me gusta"...
ResponEliminasi, pero no sovinteja, vaja, no ho sé, com es un tema que no em preocupa gens. S'hauria de mirar a veure els likes i els no me gusta en quina proporció els tenen.
ResponElimina