EL MISTERI D'UN MINISTERI

Màxim Huerta, periodista valencià conegut per la seva col·laboració en el programa televisiu d'Ana Rosa Quintana, la tasca de presentador de noticies a cuatro, i també per les seves set novel·les publicades, va ser potser la gran sorpresa del Govern presentat dimecres per Pedro Sánchez, el seu perfil professional, associat a formats de gran consum, contrasta amb els d'altres companys de Govern que es distingeixen pel seu currículum acadèmic, professional i europeu, i després està l'assumpte dels tuits, la gota malaia de qualsevol aspirant a càrrec públic 2.0

El temps i l'actuació de Huerta diran si ha estat una elecció adequada per al càrrec. Cal tenir en compte un factor, quan parlem de cultura en ple segle XXI, de que estem parlant?, la televisiòn també és cultura, la comunicació també i en aquest sentit Huerta semblaria la persona adequada, pensem que podia haver estat pitjor, diuen que es va oferir aquest ministeri a Isabel Coixet, vaja misteri per a un ministeri de Cultura.

A Huerta li pot resultar bastant fàcil millorar les polítiques culturals del PP, No necessita fer massa, que a la cultura quan menys se la regulo millor. Cal no oblidar que va ser el govern de Rajoy el que va pujar l'IVA cultural del 8% al 21%, que és per on podria començar, abaixant-lo de nou al 8%. Huerta justificaria també la seva elecció si aconseguís el que no han aconseguit els seus antecessors en el ministeri: l'aprovació d'una llei de Mecenatge que aporti patrocini privat al món de la cultura a canvi de desgravacions per a les companyies que inverteixin en ella. És probable que el PSOE doni suport també, com ha anunciat, la reforma de la llei de la Propietat Intel·lectual. I fins i tot que aprovi un estatut de l'artista, una altra vella reivindicació del sector. Els principis de Màxim Huerta -que ahir va deixar entreveure en el seu discurs a l'afirmar que "la cultura ens fa lliures i més feliços" - i també la seva empenta seran determinants perquè aquestes reformes arribin a bon port. Amb aquesta finalitat, serà bo que el nou ministre se centri en la tasca per al qual ha estat elegit i, de passada, doni un respir al seu compte a Twitter.

I ja posats, seria bo que abans d'oferir un càrrec públic de relleu com un Ministeri a algú, de la mateixa manera que es revisa si està net de causes penals, s'investigués també si està net de tuits idiotes, ofensius, masclistes, racistes o supremacistes. O això, o acceptar aquests tuits com a animal de companyia.