ÚLTIMS ESCRITS:
latest

IRRESPONSABLES O ESPANTATS?


Reflexiona Francesc Marc Álvaro al Nacional.cat sobre l'autocrítica dins del món independentista, des del meu punt de vista la DUI va ser una irresponsabilitat, no per declarar-la, sinó per congelar-la, ja posats, com diu sovint Manel Delgado, s'havia d'haver aplicat per coherència, per què era el que s'havia promés que es faria, alló que s'havia de fer 'com sempre', i no es va fer, per tant el Govern va ser alhora un Govern irresponsable i espantat. Älvaro hi reflexiona més a fons, analitzant pros i contres, intentant treure'n l'entrallat que ens permeti sortir d'aquest atzucac.

«Si acaba imposant-se que som on som perquè "es van espantar" no és el mateix que si acaba imposant-se que som on som perquè la raó i el càlcul realista van cedir a la visceralitat, la gesticulació i el tacticisme» - Francesc-Marc Álvaro. 


"Fixeu-vos que ningú no està satisfet. Hi ha dues tendències autocrítiques dins del món independentista, per resumir: una parteix de la idea que la DUI va ser un moviment equivocat i que Puigdemont hauria d'haver convocat eleccions; l'altra afirma que el problema no va ser la DUI sinó el fet que ni el Govern ni els partits van aplicar-la i, per tant, van aparcar el pla de la desobediència a gran escala -per dir-ho amb el mot cupaire- amb carrers plens de gent i els consellers defensant el Palau de la Generalitat. 
En definitiva, uns independentistes consideren que els fets d'octubre van culminar amb un gest irresponsable i frívol mentre uns altres pensen que van desembocar en una actuació incoherent i dimissionària dels líders del procés, que "es van espantar quan van veure que podien fer saltar la banca", en paraules de Julià de Jòdar.
Avui en dia, dins del Govern Torra, hi ha persones de les dues tendències, amb més o menys matisos i amb més o menys capacitat per admetre el que pensen i per retreure coses a tercers. En tot cas, és una evidència que l'independentisme que governa porta dues llufes penjades. Ser alhora els continuadors d'uns "irresponsables" i els continuadors d'uns "dimissionaris", uns polítics que han pagat molt car -això és evident- fer veure que declaraven la independència. 
De portes enfora, el Govern Torra eludeix aquesta discrepància perquè només mira enrere per subratllar que el referèndum del dia 1 d'octubre va atorgar a la causa independentista un plus de legitimació moral. Una legitimació que no ha tingut recorregut polític perquè una cosa és la simpatia mediàtica i una altra la geopolítica. Faré servir una paràfrasi pujoliana, amb perdó: l'1 d'octubre ens vam agradar però el 28 i el 29 d'octubre no ens vam agradar gens ni mica.
Les eleccions del 21-D i el 155 van congelar qualsevol debat sobre aquestes dues autocrítiques antagòniques. La presó i l'exili tampoc faciliten que es pugui parlar obertament de la qüestió. Per tant, l'independentisme torna a caminar institucionalment sense tenir un diagnòstic compartit i clar sobre les decisions del Govern (i els seus assessors) durant aquelles jornades del passat octubre. 
Ja sé que hi ha moltes informacions que es desconeixen i d'altres que no poden sortir a la llum per raons òbvies. D'acord. Però, per establir un diagnòstic general, ja tenim ara prou coneixement de les dinàmiques del Govern i dels partits. És cert que hi ha versions diferents de certs episodis, extrem que té a veure amb la pugna latent per fixar determinades responsabilitats.
El curtcircuit independentista de l'octubre neix d'una decisió estratègicament equivocada -fer la DUI- que busca la densitat heroica però s'esclafa contra la realitat en el primer minut que la retòrica ha de transformar-se en gestió de la força. Perquè els mateixos que no volien decebre unes bases a les quals s'havia promès una independència-exprés tampoc volien assumir -aquí cal celebrar el seu sentit comú- l'eventualitat d'una violència que es podia girar fàcilment contra la part feble. 
Els teòrics que durant setmanes havien especulat amb un escenari Maidan a la catalana per forçar el govern espanyol a negociar havien menystingut la minsa capacitat que tenia el Govern català d'imposar un marc nou de lleialtats als servidors públics i altres. Siguem clars: la pregunta sobre el paper dels Mossos d'Esquadra en un possible entorn de crisi oberta oferia silencis prou eloqüents sobre els límits del voluntarisme que s'havia instal·lat al Palau de la Generalitat. No eren silencis de top secret, eren silencis de realisme vergonyant.
Com es pot fixar avui una estratègia nova de l'independentisme si abans no s'estableix quina autocrítica és la que explica millor els errors dels seus dirigents en les hores decisives? Si acaba imposant-se que som on som perquè "es van espantar" no és el mateix que si acaba imposant-se que som on som perquè la raó i el càlcul realista van cedir a la visceralitat, la gesticulació i el tacticisme. En funció del relat que s'imposi, el futur serà d'un color o d'un altre. 
Quan escolto els presidents Puigdemont i Torra parlar de trobar o construir "un nou moment" no sé exactament què volen dir. Què prometen? Un moment per posar en pràctica els consells savis de l'escocès Alex Salmond, o un moment per aconseguir l'aplaudiment entusiasta dels que exigeixen "pit i collons"?


« PREV
NEXT »

12 comentaris

  1. Después de la DUI,se esperaba algo,un amigo
    mosso de mi yerno independentista le había dicho que almacenaremos alimentos,porque la cosa iba gorda.Esperamos ansiosos la mañana
    siguiente. Me levanté temprano para ver si ocurría algo(me imaginaba mossos con armas
    ligeras ,tomando puntos estratégicos)Tengo el recuerdo,de los despliegues de la guardia
    civil en el franquismo en momentos criticos,entonces, dos parejas con subfusiles,aseguraban el puente de Esplugues que era una zona estratégica,por ser una entrada a Barcelona.
    Conecté la tele y vi imágenes de Junqueras con otros políticos,miré sus caritas de niños esperando el castigo,por malos.Sonreí y me fui a mis trabajos.Que salgan de la cárcel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. esperemos que si, que salgan del trullo, porque estos tienen menos peligro que André Gomes en ataque.

      Elimina
  2. Pero CAR RES...¿con ese nombre , el de DUI ? ¿qué se puede esperar?..Yo no me habría puesto eso del nombre similar al del Dispositivo Intrauterino ¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. més d'un i més de dos locutors deien DIU en comptes de DUI, és fàcil confrondre's

      Elimina
  3. Y además, hace un par de dias han reconocido públicamente que todo era un farol de póker, y que no tenían NADA preparado.

    El término "irresponsable" se queda muy corto. Yo no les meteria en la cárcel por sedición, ¡¡ sino por gilip.... !!.

    Estamos en una época de cambios muy acelerados, donde se nos plantean problemas nuevos cada dia, que se van sumando a los antiguos sin resolver, y esta mezcla de cumbayás, chorizos irredentos y tontos útiles se dedican a jugar con su tema favorito : la república de los "click de famobil".

    La precariedad laboral, la falta de oportunidades para los jóvenes, los problemas de la vivienda, la mala integración de los inmigrantes, la miseria, todo esto, queda en un segundo plano, porque ¡¡ cuando llegue la república todos seremos muy felices !!.

    ¡¡ Ah !!, y de paso, vamos cumpliendo meses y años en el cargo, y la nómina y las dietas siguen cayendo. Qui dia passa, any empeny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I passarells tambè, pardillos crec es diu en castellà. Uy! amb la república haviem d'ésser la hostia en patinet i el que ha pasat és que ens hem fotut una hostia de la que encara ens n'estem refent i a més sepns ha espatllat el patinet.

      Elimina
    2. Les declaracions de la Clara Ponsatí van dirigides bàsicament a la situació processal dels detinguts i exiliats. Aquest és l'objectiu primer malgrat fer-los quedar com uns passarells o uns irresponsables.

      Malgrat tot el "farol" és una estratègia legítima i no és el cas que si es fa servir es manifesti als rivals. Ei, nois, que vaig de farol!!!

      Si més no la situació ha desligitimat políticament a tots aquests polítics i ha incentivat les dinàmiques polítiques que estan en l'arrel de tot el que estem vivint.

      Jo comprenc que la majoria encara considerin els partits i els seus polítics com els protagonistes i que també intentin, intenteu, abstraure la precarietat i la misèria actual en tots els sentits de la davallada del sistema i del règim del 78, i, en consequència, feu mofa dels cumbayà. Però només cal mirar els sismògrafs.

      L'altre dia preguntaves quants independentistes, després de les paraules de la Clara Ponsatí, seguirien votant a aquests polítics mentiders. La resposta és molt fàcil. Tants com gent que li ha agradat i se sentit il·lusionada amb el govern de Pedro Sánchez. Ni un més ni un menys.

      Elimina
    3. Jo diria que els votaran un 30% menys i sinó al temps.

      Elimina
  4. Estamos todos de acuerdo. Bien. En el fondo hay un cierto "logicismo utópico" de reclamar más derechos, y creo que en esto, seamos de Córdoba, de Sabadell, de Jaén, de Madrid o de Barcelona, uno reclama lo que aporta y no desea verse menospreciado. Bien y continuando, digo todos y nombro pueblos, ciudades y provincias porque cataláns el que vive, trabaja y reside en Catalunya. Y seguimos estando de acuerdo, dado que si uno pone la pasta de sus impuestos en esta casa, es esta la casa que deseas ver pintada y arreglada. Bien, prosigamos, y supongo e intuyo que si, en que estamos de acuerdo que si nos saltamos las reglas se ha de penalizar, pero también estaremos de acuerdo en que llevamos más que tiempo suficiente con Junqueras en la prisión, que es un tipo con dos niños pequeños que no ven a su padre, y que pueden ponerlo en libertad como gesto de buena voluntad (también a los que le acompañan) y hacerle presentar cada 15 días al Juzgado como registro de que no ha marchado de la panínsula.
    Empieza a ser desproporcionado todo esto, y esto afecta a todo el conjunto de Catalunya y por ende a España.
    Creo que desde los palos en la votación todo se ha enfocado erroneamente, por parte de todos.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si es que es de sentido común Miquel,estos señores con los meses que han pagado de limpiar letrinas y ventanas(me recuerda la mili),ya no se van a escapar.Tendrán juicio y se
      defenderán,el tiempo que les caiga de cárcel,si es que les cae algo,que yo
      empiezo a dudarlo,le deducen lo sufrido ya.No le vale la pena desterrarse a un país lejano,sufrirían más.

      Elimina
    2. Encara més flagrant és el cas dels Jordi's, aixó si que ñes una injusticia que clama a cel i terra i que s'hauria de resoldre ja....

      Elimina
  5. Correcto, CAR RES. Al final, la única conclusión que sacaremos de todo esto es la figura de un mártir al estilo Mandela, y ni es conveniente para Junqueras (demasiada responsabilidad en cualquier acto posterior que él quisiera hacer), ni para España, porque al final haríamos un "intocable" .
    Creo que no se tiene sentido de estado.
    Un abrazo

    ResponElimina