Després de l'escàndol en conèixer la medalla de plata que suposa un increment en la seva pensió, s'ha descobert que té tres condecoracions, també amb remuneració associada. En revisar l'expedient de l'expolicia franquista Antonio González Pacheco, més conegut com 'Billy el Niño', el Ministeri d'Interior ha descobert que no només consta en el seu haver una medalla d'argent al mèrit policial, sinó que González Pacheco acumula tres condecoracions més, totes elles acompanyades d'un increment vitalici de la suma de la seva pensió, en total un 50%, recull Público.
'Billy el Niño', que actualment té 72 anys, porta anys en el focus de l'opinió pública. L'expolicia ha estat denunciat per les seves tortures al final del règim franquista i en plena transició. Han estat nombroses les demandes presentades en contra seva, entre les que s'inclou la presentada per Willy Meyer, polític espanyol que va ser eurodiputat pel partit Esquerra Unida entre 2004 i 2014, i que va denunciar haver estat torturat el 1972. Es calcula que són centenars les seves víctimes, encara que avui dia no existeix un cens al respecte.
González Pacheco va formar part de la Brigada Politicosocial (BPS), la policia secreta que durant la dictadura de Franco s'encarregava de reprimir els moviments d'oposició al règim. Després de la mort del dictador, el 1978, es va reconvertir en la Brigada Central d'Informació, de la qual 'Billy el Nen' va seguir formant part.
La primera medalla li va ser concedida el 13 de juny de 1977, tan sols dos dies abans que se celebressin les primeres eleccions democràtiques a Espanya. Es tractava d'una medalla d'argent al mèrit policial que portava aparellada un increment de la seva pensió del 15%. La revelació d'aquesta dada va fer que associacions, afectats per les seves tortures i fins i tot partits polítics de l'oposició reclamessin a l'anterior Govern d'Espanya, presidit per Mariano Rajoy, que se li retirés.
Però aquesta setmana s'ha conegut que no és l'única que consta en el seu haver. Antonio González Pacheco té tres condecoracions més. La primera, concedida pel Govern franquista el 1972, és una medalla amb distintiu vermell que implica un 10% d'increment en la seva pensió. Després de la de 1977, la tercera, una altra medalla amb distintiu vermell, la va obtenir el 1980, amb un altre augment del 10% en la seva pensió. I l'última data de 1982, en aquest cas una medalla de plata, que va ser concedida a tota la Brigada d'Informació i suposava un altre 15% més en la seva pensió. En total, un increment del 50%.

 En conversa telefònica, Emilio Silva, president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), explica que ja fa temps que "ens ho temíem". Era un rumor que podien ser més les condecoracions rebudes pel expolicia, per això la petició per escrit al Ministeri de l'Interior perquè li retiraran les medalles que van realitzar fa dos mesos va ser formulada en plural.
"Creiem que va ser una manera de pagar fidelitats i de comprar silenci de gent que sabia molt", afirma Silva, que opina que és "vergonyós" que algú que hagi comès aquests delictes -que segons el Conveni de Nacions Unides sobre la tortura no prescriuen- hagi obtingut condecoracions "pels seus serveis extraordinaris", com consta en la concessió de la medalla de 1977.
Billy el Niño sortin dels jutjats
La querella Argentina - El 14 d'abril de 2010 Organitzacions humanitàries d'Espanya i l'Argentina van presentar a Buenos Aires una querella per investigar els crims de lesa humanitat comesos durant la guerra civil espanyola i la dictadura franquista. Aquest és l'únic cas obert fins a la data. Precisament l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha estat una de les precursores d'aquest procés. Espanya mai ha investigat el que ha passat en aquest període. 
La investigació al jutjat argentí va recaure en la magistrada María Servini de Cobria i recull els delictes d'homicidi, homicidi agreujat, privació il·legal de la llibertat qualificada per l'aplicació de tortures. Tots ells comesos entre el 17 de juliol de 1936 -data de l'alçament militar que va donar origen a la guerra civil- i el 15 de juny de 1977 -data de les primeres eleccions parlamentàries lliures després de la mort del dictador-. La jutgessa argentina es va basar en el principi de jurisdicció universal, segons el qual aquest tipus de crims qualificats de lesa humanitat no prescriuen. Així, la magistrada Servini va arribar a cursar una ordre de detenció internacional contra quatre torturadors de la dictadura, entre els quals es trobava 'Billy el Niño'. També va sol·licitar que es prendrà declaració a 19 persones.

Les traves de la Justícia espanyola - L'acció de la jutgessa es va trobar des del principi amb la manca de col·laboració de la Justícia espanyola, que en un primer moment va negar la competència de l'Argentina per jutjar aquests fets, ja que deia que ja s'estaven investigant en Espanya. No obstant això, totes les causes van ser arxivades. Posteriorment, va rebutjar les sol·licituds d'extradició que van tenir lloc el 2013 i 2014 de ciutadans espanyols per prendre'ls declaració i procedir al seu judici. 
El president de l'ARMH afirma que la Justícia espanyola "l'ha embolicat [a González Pacheco] en la llei d'amnistia i l'ha fet immune i impune". Recorda una ordre de la Fiscalia perquè no s'atengués cap demanda contra el franquisme. Encara que "ha canviat el Govern, veurem si alguna cosa canvia", afegeix.

Canvi de Govern i de sensibilitat - El recent canvi d'Executiu després de la moció de censura que va defenestrar a Mariano Rajoy i va fer president a Pedro Sánchez, ha fet que de nou les associacions de Memòria Històrica i els afectats hagin tornat a sol·licitar al Govern la retirada de les distincions a torturadors com 'Billy el Niño'. Si bé el sistema legal espanyol dificulta que es pugui arribar algun dia a jutjar-dels delictes que se li imputen, ja que els jutjats espanyols no els consideren de lesa humanitat i per tant estarien prescrits, sí assenyalen que hi ha una oportunitat per rescabalar encara que sigui simbòlicament a les víctimes.
El ministre de l'Interior Grande Marlaska ja ha dit que "totes les condecoracions impliquen que la persona és exemplar, sembla raonablement pensar que en aquest cas no hi ha exemplaritat". També ha explicat que s'ha conegut l'existència de les altres medalles gràcies a un informe sol·licitat pel seu ministeri i que estan estudiant les mesures a prendre per veure la possibilitat de retirar les medalles.
Silva es mostra escèptic: "El ministre ha dit que és difícil, però que ho intentaran, però fins que no ho vegi no ho creuré". Recorda que hi ha hagut una manca de voluntat política, perquè "cap Govern ha volgut fer un informe sobre els reconeixements de la dictadura per retirar-los". Encara que, d'altra banda, pensa que ja no hi ha marxa enrere: "les hi han de treure", ens diu esperançat, perquè "si les hi traiem a aquest, després hi ha molta gent més. Haurem creat un precedent".


Núria López - actualitat rt.com