26 de juny, 2018

LES OBLIDADES D'ALCALÁ MECO


Pablo Iglesias ha anat a ver als Jordi's, mentre, Joan Manuel Serrat ha visitat els polítics presos d'Estremera per la seva amistat amb Raül Romeva. M'ho sembla nomès a mi o mai són notícia les visites a les presons de dones empresonades? Si, una de cognom Forcadell i l'altra, si homes, Dolors Bassa, que per més inri, les tenen en cel·les separades des de finals de Maig a la presó de Alcalá Meco. Ho dic per que em sembla que s'han oblidat d'elles. Hi ha una raó: les visites són una oportunitat de visibilitat i com més mediàtic és el visitant, més transcendència té la causa del visitat, i tambè del visitant que tambè en treu el seu redit. Però sorprèn que aquestes visites, que solen néixer d'una inquietud personal com sembla el cas de Serrat fa uns dies Xavier Sardà, encara que un en pot dubtar d'això, però que també han estat propiciades pels aparells dels partits, no incloguin les  visites a les presons on hi ha les dones.
I és que si no visites als presos polítics o als polítics presos, en aquest teatre del sobiranisme constituent, no ets ningú, menys les dones que resten allí soles i oblidades, encara que de tant en tant se les mencioni, encara sigui de passada. Massa oportunista mediàtic campeja per les presons de Castella.
Share:

15 comentaris:

  1. Portes mesos dient que son presos polítics, justament ara que parles d,elles has de posar que són presos polítics o politics presos?


    No em diras que no es curios...

    Jajaj

    Es broma, al menys tu si que has parlat d,elles..





    ResponElimina
    Respostes
    1. es per ampliar el ventall, presos polítics presos i preses polítiques empresonades, de fet, uns i altres el que són és ostatges.

      Elimina
  2. Progresses adequadament jajaj

    ResponElimina
  3. aixó de progressar adequadament em sembla que ve de l'Antoni Bassas.

    ResponElimina
  4. De vegades penso que això de percebre l'oblit del component femeni, en tants camps, es deu a una paranoia personal però crec que no és així. Fins i tot en això de la presó es fa notar el patriarcalisme, el qual, per cert, sura a esquerra i a dreta i en totes les ideologies. Una amiga poeta, la Montse Assens, va escriure un llibre dedicat als empresonats i empresonades, als homes se'ls va lliurar sense problemes i li van agrair el detall, a la presó de les dones no està permès rebre llibres per correu, crec que tenia la intenció d'anar-hi personalment quan pogués. Aquesta i d'altres discriminacions són poc conegudes, es veu molt el 'plumero' quan es fan equips de govern, davant de les crítiques, al capdavall, s'ha hagut de rectificar, i el Sanchez s'ha marcat un tanto posant un munt de senyores a manar, però encara ha de ploure molt per tal que els caps de govern nostrats siguin dones i per tal que els comentaris masclistes no esquitxin les dones que manen. Hem avançat molt poc en això, tan sols cal contemplar la realitat amb ulls crítics i 'fer números'. Jo era contrària a la paritat fa anys, creia que els llocs s'havien d'assolir per mèrits propis, més enllà del sexe, però, algú creu que els llocs de poder on hi ha homes, a la política o a les empreses, o als mitjans de comunicació, s'han assolit 'sempre' per mèrits propis????

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és una paranoia personal, Júlia, és la realitat, i passa en molts àmbits del nostre entorn, jo tampoc tenia clar lo de la paritat, pero ara crec que és el que ha de ser, a banda que hi ha tantes dones o més, més preparades que homes.

      Elimina
  5. El progressar adequadament ve de les ximpleries pedagògiques de fa uns quants anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. em sembla que ho feien servir a alguna pregunta més a Cat.radio. Fotent-se'n de la frase.

      Elimina
  6. I sí, en general, això d'anar-se a fer la foto a la presó, ja fa angúnia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ara hi ha cua a fer-se la foto, i consti que hi ha gent que hi ha anat i no s'ha sabut. Que és com ha de ser, és questió d'estil i discreció.

      Elimina
  7. Pues aquí entono el mea culpa. ¿No me acordaba de ellas ? ¿Porqué habría de mentir?
    Tens molta raó.
    Lo tendré presente, porque es imperdonable, al menos en mi caso.
    Gracies.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. com en parlen poc d'elles, es lògic que les oblidessis.

      Elimina
  8. Con referencia a los demás comentarios, la JÚLIA diu aixó de : "...el patriarcalisme, el qual, per cert, sura a esquerra i a dreta i en totes les ideologies..." y que tiene mucha razón, hay que leer los discursos del Lister para ver que a las mujeres se les trataba por igual....pero en la trinchera y a la hora de disparar, después no, después se les utilizaba para hacer el rancho. Y hoy funciona de la misma manera pero disimuladamente.

    Una abraçada a GEMMA...i a la JÚLIA...por supuesto.
    Bon día.

    ResponElimina
  9. Pues yo lo tengo claro,no es lo mismo ver a un preso hombre,(se le presupone fuerte,guerrero),que a una mujer(representante de madre),tanto el que la tiene presa como el que la tiene como compañera,no se sienten a gusto con la situación.Son las primeras que deben salir,ya se que suena a machista,pero es
    lo que pienso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si, pero de lo que me quejo es de que están olvidadas por los medios en general, se habla mucho más de los hombres presos que de ellas.

      Elimina

ÚLTIMS ESCRITS
DESTACADES ALEATORIES
24/7
NOTICIES 24/7
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ