Pablo Iglesias ha anat a ver als Jordi's, mentre, Joan Manuel Serrat ha visitat els polítics presos d'Estremera per la seva amistat amb Raül Romeva. M'ho sembla nomès a mi o mai són notícia les visites a les presons de dones empresonades? Si, una de cognom Forcadell i l'altra, si homes, Dolors Bassa, que per més inri, les tenen en cel·les separades des de finals de Maig a la presó de Alcalá Meco. Ho dic per que em sembla que s'han oblidat d'elles. Hi ha una raó: les visites són una oportunitat de visibilitat i com més mediàtic és el visitant, més transcendència té la causa del visitat, i tambè del visitant que tambè en treu el seu redit. Però sorprèn que aquestes visites, que solen néixer d'una inquietud personal com sembla el cas de Serrat fa uns dies Xavier Sardà, encara que un en pot dubtar d'això, però que també han estat propiciades pels aparells dels partits, no incloguin les  visites a les presons on hi ha les dones.
I és que si no visites als presos polítics o als polítics presos, en aquest teatre del sobiranisme constituent, no ets ningú, menys les dones que resten allí soles i oblidades, encara que de tant en tant se les mencioni, encara sigui de passada. Massa oportunista mediàtic campeja per les presons de Castella.