Incorporar ceba al sofregit de tomàquet potència seves propietats antioxidants. En concret, millora la isomerització (transformació i absorció) del licopè, el pigment que dóna el color vermell als tomàquets i que està considerat un dels antioxidants naturals més potents, amb propietats que ajuden a prevenir el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis, certs processos cancerígens (principalment a nivell de teixits epitelials) i degeneració macular, entre altres malalties. Però a més, la ceba suma als antioxidants del tomàquet els seus, els flavonoides, uns potents agents a l'hora d'inactivar els radicals lliures o de contrarestar metalls prooxidants com el ferro i el coure, de manera que millora la quantitat i biodisponibilitat de compostos saludables en el sofregit.
No acabo d'entendre aquesta informació de la Vanguardia d'avui. A casa, de sempre al sofregit s'hi ha afegit ceba, llevat del sofregit de la paella, que no se n'hi posa, perquè - diu la Nuri - que estova l'arròs, i com les paelles li surten de cine, li dono tota la raó. La Paella és alló que diuen els valencians que varen inventar i que no la saben fer com déu mana, clar que aquesta percepció és molt personal, però posar-hi safra i verdures o carxofa (que això si estova l'arrós), poc li ajuden, o almenys les experiencies valencianes que he tingut amb paella i en són vàries, han estat totes decepcionants.
Totalment d'acord, existien sofregits sense ceba???
ResponEliminajo pensaba que no, però es veu que si pel que diuen aquí.
ResponEliminaSempre descobreixen la sopa d'all, en aquest cas el sofregit de ceba.
ResponEliminaTotalment d'acord amb el tema de la paella, la ceba estova l'arròs, tot i amb això jo faig de tot, segons dies, perquè m'agrada el gustet de la ceba encara que aleshores el conjunt quedi més 'estovat'.
Sobre la ceba i l'all sempre s'han lloat les seves virtuts però d'alguna cosa s'ha d'escriure quan arriba l'estiu.
ResponEliminaRecordo els vells llibres del Doctor Capo, encara es venen, per cert, he, he.
sobre l'all, recordo que la Patrocinio, la iaia de la meva dona, s'en menjava cada dia al matí un de cru, això i el Cerebrino Mandri era la seva medicina. La Patrocinio va morir als 94 anys sense haver anat mai al metge...
EliminaLa mejor paella es la que uno hace en casa,al gusto.Le pongo cebolla a la mía acompañada de pimiento verde y pimiento rojo,me sale un sofrito muy agradable y sustancioso.Para no tener problemas con el arroz por el sofrito,lo sello previamente en una paella con poco calor.El romero de mi jardín es el toque final.La paella es cosa
ResponEliminade hombres,como el Soberano,jejeje.
Lo del tomillo no lo tocamos en casa, en el resto, totalmente de acuerdo.
ResponElimina¡¡¡¡¡paella ¡¡¡¡¡¡ (aquí visionar la cara del Hommer Simpson al comerse un pastel) agggggggggggggggggggggggg ¡¡¡¡ me gusta
ResponElimina