Incorporar ceba al sofregit de tomàquet potència seves propietats antioxidants. En concret, millora la isomerització (transformació i absorció) del licopè, el pigment que dóna el color vermell als tomàquets i que està considerat un dels antioxidants naturals més potents, amb propietats que ajuden a prevenir el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis, certs processos cancerígens (principalment a nivell de teixits epitelials) i degeneració macular, entre altres malalties. Però a més, la ceba suma als antioxidants del tomàquet els seus, els flavonoides, uns potents agents a l'hora d'inactivar els radicals lliures o de contrarestar metalls prooxidants com el ferro i el coure, de manera que millora la quantitat i biodisponibilitat de compostos saludables en el sofregit.

No acabo d'entendre aquesta informació de la Vanguardia d'avui. A casa, de sempre al sofregit s'hi ha afegit ceba, llevat del sofregit de la paella, que no se n'hi posa, perquè -  diu la Nuri -  que estova l'arròs, i com les paelles li surten de cine, li dono tota la raó. La Paella és alló que diuen els valencians que varen inventar i que no la saben fer com déu mana, clar que aquesta percepció és molt personal, però posar-hi safra i verdures o carxofa (que això si estova l'arrós), poc li ajuden, o almenys les experiencies valencianes que he tingut amb paella i en són vàries, han estat totes decepcionants.