Top Menu

ÚLTIMS ESCRITS PUBLICATS...

FOC AMIC


Fa quinze anys Ignacio Martínez de Pisón va viatjar a Madrid per entrevistar per al suplement cultural de La Vanguardia a la traductora polonesa Lydia Kuper, que, nonagenària ja, acabava de publicar una nova versió en castellà de Guerra i pau. Nascuda a la ciutat polonesa de Lodz quan encara pertanyia a Rússia, la seva família havia emigrat després de la revolució i s'havia instal·lat a Vigo, on un oncle seu exercia com a dentista. Després Lydia es va mudar a Madrid per estudiar Filosofia i Lletres i treballar com a professora en un institut.
Lydia Kuper
Amb l'esclat de la Guerra Civil, va ser destinada a fer d'intèrpret de diversos dels consellers militars enviats per Moscou. 
Aquesta era l'etapa de la seva vida que més l'interessava, així que durant l'entrevista li va demanar que li expliqués les seves peripècies i que parlés de la seva relació amb algunes de les més rellevants figures del moment, com André Marty (el sanguinari organitzador de les brigades Internacionals), el general Walter (en el qual Hemingway es va inspirar per crear un personatge de per qui toquen les campanes) o Rodión Yakovlevich Malinovski (que arribaria a ser ministre de Defensa de l'URSS). 
Es centren tant en aquests tres anys de guerra que van quedar no poques coses al tinter i després es va entristir per no haver-li preguntat més per altres facetes de la seva vida. M'hauria agradat, per exemple -  diu Martínez de Pisón -, que em parlés més dels seus gairebé vint anys d'exili a Rússia. I sobretot m'hauria agradat que em parlés del seu primer marit, Gabriel León Trilla, pioner del comunisme a Espanya i fundador del PCE a 1920.

La tràgica història de Gabriel León Trilla la va explicar Jorge Semprún en la dècada dels setanta i poc després la va reconstruir Gregorio Morán a Misèria i grandesa del Partit Comunista d'Espanya. Nascut el 1899, amb vint anys va ser nomenat secretari d'agitació i propaganda del partit, del que el seu cunyat José Bullejos era el secretari general. Set anys després, tant Trilla com Bullejos, oposats a les directrius marcades per la Internacional Comunista, van ser destituïts dels seus càrrecs i expulsats del partit. Va ser llavors quan, de tornada de Moscou, Trilla es va casar amb Lydia Kuper i va trobar treball en l'ensenyament. ¿S'hauria mantingut allunyat de la política si els militars no s'haguessin revoltat al juliol de 1936? Segurament, però va passar el que va passar i, després de ser readmès en el PCE, Trilla va marxar al capdavant com a comissari polític de l'exèrcit popular.
Gabriel León Trilla
A partir de cert moment, la seva vida s'assembla bastant a la d'altres combatents de l'època: derrota a la batalla de l'Ebre, fugida a França, camps de concentració, col·laboració amb la resistència ... El seu matrimoni amb Lydia feia temps que es havia trencat quan es va instal·lar a Aix-en-Provence a casa d'una francesa anomenada Jeanne Lazard. Allà va ser on va localitzar el carismàtic i imprevisible Jesús Monzón, líder comunista que estava tractant de recompondre les estructures del partit a l'interior. Als seus quaranta i tants anys, Trilla seguia sent un home d'acció i, encara que l'oferta de col·laboració de Montsó implicava el retorn a la clandestinitat i la possibilitat molt certa d'acabar davant un escamot d'afusellament, va ser incapaç de resistir-se. Va organitzar el maquis al sector de Llevant i, ja a l'octubre de 1944, va col·laborar en la incursió militar a la Vall d'Aran, que va acabar sent una autèntica nyap. La direcció del partit (amb Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri al capdavant) estava enfrontada amb Montsó. La responsabilitat d'aquest en el fiasco de la Vall d'Aran va ser l'excusa que estaven esperant per liquidar-lo a ell i al seu grup. En una atmosfera com aquella, en la qual les purgues estalinistes havien abaratit el valor de la vida humana, el verb liquidar era amb freqüència sinònim de matar. Ja que no anava a resultar senzill atrapar el propi Montsó, que estava donant tombs per l'interior d'Espanya, es va donar l'ordre d'assassinar a alguns dels seus col·laboradors més pròxims. Un d'ells va ser Trilla. Li van assignar una suposada missió a Madrid i, quan va arribar al lloc de la cita (un antic cementiri significativament anomenat Camp de les Calaveres), dos sicaris li van sortir al pas i van acabar amb la seva vida a ganivetades. Era el 6 de setembre de a 1945.

El final d'aquesta història no es produeix fins a molt temps després, exactament fins al mes de març de l'any 2007, quan l'historiador Carlos Fernández aconsegueix reunir a la cafeteria d'un hotel de Madrid, al costat d'alguns parents espanyols de Gabriel León Trilla, a seus dos fills: Aurora, nascuda a Rússia d'un matrimoni anterior a Lydia Kuper, i Alain, nascut a França de la seva relació amb Jeanne Lazard. Ni els dos germans ni els altres familiars presents es coneixien entre ells, i alguns sempre havien cregut que Trilla, llegendari lluitador antifranquista, havia estat assassinat per la policia del règim. Els costava creure que hagués caigut víctima del foc amic, traït i assassinat pels seus. - Fuego amigo - Ignacio Martínez de Pisón.


4 comentaris :

  1. No és l'únic cas, sovint hi havia delacions i traïcions diverses, Carrillo tenia un passat molt fosc, no era l'únic, Moran també era molt crític amb López Raimundo, el de la suposada 'bondat a la cara', no sé si mai en sabrem de la missa la meitat, pel que fa a les misèries de l'esquerra i les seves lluites internes -a mort-.

    ResponElimina
  2. són part de la memòria històrica tambè...

    ResponElimina
  3. Ramón J Sewnder tuvo sus encontronazos con Lister, que se confesaba un comunista de cintura para arriba (sic).

    Morán en "El cura y los mandarines" cita con profusión muchas de las delaciones que se hicieron protagonistas de la misma ideología, a veces para salvar el cuello, otras para trepar.
    Salut

    ResponElimina
  4. l'esquerra és cainita per vocació al llarg de la seva historia.

    ResponElimina

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & SEO Wordpress Themes 2018