Si us he de ser franc, he de dir-vos que no he vist representada al teatre "La importància de ser franc" d'Oscar Wilde, diuen que és una comèdia trivial per a gent seriosa que aprofundeix en la necessitat de la societat (la Victoriana d’aleshores i també l’actual) de mantenir una doble vida: dir-nos Jack o Algy i ser formals i correctes, i en d’altres, Franc o Bunbury per a tenir una segona vida d’on surt el nostre costat fosc i la transgressió, una obra on - diuen - no hi ha pecat ni culpa; la paradoxa de la mentida seriosa, és que tots diuen la veritat i com diu el mateix Oscar Wilde: la mentida, és a dir, el relat de les belles coses falses, és el fi mateix de l’art.
El que m'ha cridat sempre l'atenció d'aquesta obra, és la traducció, mentre que en castellà la varen titular "La importáncia de llamarse Ernesto", suposo perquè no podien o no gosaven dir "la importáncia de ser Franco" i més en temps de dictadura, en català el qui ho va traduïr va utilitzar el joc de paraules i la va titular "La importància de ser franc" que ho trobo genial. Encara que hi ha vesions com la de la sala petita del TNC del 30/5 al 10 de Juny d'enguany on li diuen Frank, en comptes de Franc. L'original anglès, "The Importance of Being Earnest" jugava amb la similitud d'earnest (assenyat, formal, sincer) i Ernest. En català, qui fos el traductor va tenir l'encert de canviar el nom del protagonista, però mantenir el doble sentit, Frank-Franc.