L'evolució de l'ésser humà és l'evolució de la seva consciència. I la consciència no pot evolucionar de manera inconscient. L'evolució de l'ésser humà és l'evolució de la seva voluntat. I la voluntat no pot evolucionar de manera involuntària. L'evolució de l'ésser humà és l'evolució de la seva facultat de fer. I fer no pot ser resultat de coses que succeeixen: reflexionava sobre la consciència humana Ouspensky. Només que potser hem evolucionat molt en la part mecànica a la qual ell li donava menys importància, mentre que el nostre estat de consciència continua igual que fa dos o tres mil anys. En tot aquest temps no hem evolucionat en absolut tot i tenir molt més coneixement; però en el fonamental seguim comportant-nos com a primats homínids, que de fet és el que som, millora l'aparença, només això; però l'interior és el mateix. Mentre que en la mecànica, la ciència, si s'ha avançat i molt, sobretot a partir de mitjans del segle passat; però només ha avançat la ciència, i és per això que seguim tenint els mateixos problemes, les mateixes lluites, les mateixes guerres, els mateixos odis, les mateixes misèries que els homínids de fa dos mil anys.
Tags:
- ACTUALITATS
Doncs jo no hi estic d'acord, crec que moralment i ètica s'ha evolucionat, al menys en el món occidental i podria posar molts exemples. En tot cas crec que, al menys, una part nombrosa d'hominids i homínides pot ser que continuï fent disbarats però aquests estan molt més mal vistos.
es nomès superficial, a la que rasques una mica surt el neanderthal que tots duem a dins, aquesta evolució que dius, més que moral o ética, és hipócrita i superficial. Ep, així m'ho sembla a mi.
A ti que te gustan las pelis, a ver si puedes encontrar "Un amigo para Frank".
Hace pensar . Y verás la relación entre un humanoide y un cerebro humano.
Una abraçada
la buscaré, gracies.
Per evolucionar s,hauria de ser en una mateixa vida una mica de tot, l,etapa heterosexual la lésbica la monacal la que t,Ho fas amb animals així en una mateixa vida viuríem el recull de tota la humanitat i podríem parlar d,això amb una conciencia amortitzada jajja però no la majoria ens dediquem a no matar i ha ser políticament correctes en quasi tot. I és que tot en una mateixa vida no sé si ens sentaria bé emocionalment parlant..
tot no, però una certa evolució en l'estat de consciencia si que és important, i ens costa, ens costa i ens n'oblidem davant de qualsevol fet impactant que ens destirota.
Un és conscient de les seves limitacions..
ser conscient de les teves limitacions, ja és avançar en el teu estat de consciencia.
Si per això t,ho deia bàsicament fem això. No traspassar els límits de la comoditat mental.
uns límits molt dificils de definir aquests, i que com dius no gosem o no solem traspassar.
No tan difícil, els límits els marca la societat el concepte del que està i el que no i això ens limita i ens obliga a evolucionar molt lentament.
aquests límits que marca la societat si que van canviant amb el pas del temps.
Del que està bé i el que no està bé volia dir
La ciencia per evolucionar ha tingut que fer això, ha tingut que traspassar els valors humans establerts.
per aixó la ciencia ha avançat molt més que els humans, no s'ha parat a preguntar-se si seguir endavant o no, encara que no sempre hagi encertat en prendre aquesta decisió.