El president Sánchez i el president Torra acaben de descobrir que, a Espanya, es pot parlar de tot, que es pot estar d'acord en què es pot no estar d'acord i que negociant s'entén la gent i es resolen els problema en democràcia. Torra ja no és el racista supremacista, -el LePen espanyol- i Sánchez ja no és un còmplice del malvat Rajoy i el seu autoritari 155. Els que han defensat sempre el diàleg i la negociació com a eina política a Catalunya hauran de suportar en silenci com les hemorroides, que ara, vinguin uns i altres a explicar-nos les seves bondats i com s'ha de fer per fer bé les coses.

No han solucionat res, però això de res és una mica, ara toca la comissió bilateral si s'activa o es desactiva, funciona quan tots dos governs negocien i arriben a acords. La comissió bilateral ni es crea ni es destrueix, únicament es transforma gairebé sempre en res o poca cosa. Als governs de Rajoy i Carles Puigdemont i Torra no els interessava arribar a acords, als executius de Sánchez i Torra, sí, encara que aquest d'acord és per palesar que no estan d'acord.

No sé per què el president Torra no pot dir que, sense renunciar a l'autodeterminació i a la independència, canvia d'estratègia (tot i tenir 55 a nys i els fills col·locats) i des d'avui l'independentisme torna a estar disposat a seguir desenvolupant l'Estatut autonómic, autonomista. Tampoc entenc per què el president Sánchez i el seu govern no poden deixar de seguir enarborant la constitució i les lleis per fer política sense que sembli que la fan, en lloc de fer-la i explicar-la sense complexos. 
Tot plegat. molt parlar per no res, s'acosta una tardor calenta en que probablement començarà el judici als encausats pel jutge Llarena; veurem de que poden parlar llavors, tret que Torra, se l'enbeine definitivament i amb éll es tanqui d'una vegada el moribund Procés.