11.7.18

EL COSTAT PERVERS DE LA LLENGUA


És el castellà una llengua d'imposició com va dir la consellera de Cultura, Laura Borràs? Per descomptat. I no només a Vic sinó també a Venta de Baños. És clar que cal afegir de seguida "com totes les llengües que parlem". Totes són llengües imposades, també el català.

Un bon dia van preguntar al filòsof francès, Jacques Derrida, que quina era la seva llengua pròpia. No ho tenia fàcil, ell, un jueu nascut a Algèria, en aquell temps colònia francesa. La seva llengua maternal hauria d'haver anat l'hebreu, que els pares havien oblidat; seva llengua natural, l'àrab, però França havia decretat que a Algèria era una llengua estrangera. És veritat que parlava francès des de petit però amb un acentillo que el delatava com un estrany. Va concloure que no tenia llengua pròpia. La llengua que parlem no és la nostra perquè ens precedeix i se'ns imposa.
El genial de la seva resposta, recollida en un llibre memorable, és que el seu cas no era una excepció sinó la regla. Les llengües que parlem són el resultat d'un procés històric violent. El cas del castellà és exemplar. Parlem aquesta llengua perquè en un moment els seus defensors van aconseguir fer callar l'àrab o l'hebreu. Si un tanca els ulls davant de les muralles d'Àvila pot escoltar els ecos mudèjars o ladinos que vénen d'un passat en què aquesta ciutat estava habitada per espanyols jueus i moriscos. L'expulsió va silenciar les seves llengües. Però sense necessitat d'anar tan lluny, n'hi hauria prou passejar pel Call de Girona i escoltar els laments en altres llengües silenciades que vénen del passat.
Les llengües acompanyen els imperis. Seria doncs fàcil explicar el domini de les llengües en clau colonial dient que el dominador imposa els seus gustos i també la seva llengua. Però Derrida no pensa que això expliqui tot. El problema no està en la domesticació de la llengua, procliu a servir a l'amo, sinó en el gust de la cultura pel poder. Com diu Walter Benjamin "no hi ha un sol document de cultura que no ho sigui també de barbàrie". El preu de les piràmides d'Egipte va ser el patiment de molts pobles esclavitzats.

No hi ha cap raó d'orgull en parlar les llengües que parlem perquè no són les nostres en el sentit que siguem els seus propietaris. Aquestes llengües van ser d'altres i nosaltres les allotgem.

Les llengües estan de pas i es perverteixen, traient el seu aspecte més brutal, quan es consideren amb comandament en plaça. Llavors s'imposen incondicionalment als parlants, mentre es presenten davant la història com la llengua natural d'aquest lloc. El que, per contra, humanitza les llengües és el reconeixement de les llengües violentament silenciades però que estan anònimament presents en la llengua que parlem. Si en el castellà hi ha una cambra de paraules d'origen aràbic, Cervantes tenia raó quan deia que 'El Quixot' tot s'ho havia de l'àrab, llengua llavors ja proscrita. Està bé que la consellera prefereixi el 'pluri' al bilingüisme, però per tenir cura de la llengua que parla i evitar els errors que denuncia, convindria prendre consciència dels silencis provocats i educar en la seva escolta. Així la llengua deixaria de ser una arma llancívola. - Reyes Maté - elperiodico.cat/ca

Autor: verified_user

18 comentaris:

  1. "Señores: la lengua no es de nadie; esa máquina de maravillosa complejidad que ustedes mismos usan, "con la cual suele el pueblo fablar a su vezino", no es de nadie; no ya la lengua común, que no aparece en la realidad más que como lenguas de Babel, pero ni siquiera una de esas lenguas o idiomas es de nadie, y no hay académico ni emperador que pueda mandar en su maquinaria.
    [...]
    La escritura, la cultura, la organización gubernativa, la escolar, las leyes, las opiniones, ésas sí que tienen dueño; y el dueño es el de siempre: el jefe, sus secretarios, sus sacerdotes, la persona que se cree que sabe lo que dice.

    Y ésos ya se sabe lo que quieren o necesitan: quieren ordenar el mundo, el mapa, las poblaciones; es el juego terrible de niños grandes, malcriados y simplones, que ha venido arrasando tierras y torturando gentes desde el comienzo de la Historia, en nombre del Ideal; y así siguen queriendo, por ejemplo, que España sea una, que los Estados Unidos sean uno, que Cataluña sea una, que Euskal Herria o Galicia sean una cada una... Da lo mismo: el caso es someter al ideal a todos, dentro de las fronteras que les toquen: que todos sean uno."

    Agustín García Calvo

    https://elpais.com/diario/2008/07/02/opinion/1214949604_850215.html

    ResponElimina
  2. Un bon article, i una bona reflexiò.

    Només em queda afegir, que las llenguas tenen com objecte la comunicació, i aixó queda molt lluny d´alguns usos perversos que algùns fan d´elles.

    ResponElimina
  3. L'article és de Reyes Maté, i entenc és molt objectiu ambs uns i altres.

    ResponElimina
  4. La llengua és de les academies però el llenguatge és del carrer. Més que imposició és moderació. El català s,imposa fa temps igual que les altres llengües en el fons ningú vol trencar el seu fil matern. Jo no em complico la vida, tres llengües curriculars són necessàries en una geografia que esta permanentment connectada per terra mar i aire amb d,altres cultures. I ja hauríem de practicar el xinès a mes a mes..

    ResponElimina
  5. Esperanto?

    Cal que esperis sentat doncs no em veig parlant l,esperanto.. jajaj amb lo impacient que sóc..

    ResponElimina
  6. Es més probable que m,aprengui el dels signes abans..

    ResponElimina
  7. jo tampoc tinc gaire paciencia pels idiomes, a SBD després de la guerra a la Ronda Zamenhoff (pare de l'esperanto) li varen cambiar el nom per Ronda Alcazar de Toledo, Zamenhoff els debia sonar a rus, comunista, rojo etc. Ara es torna a dir Zamenhoff.

    ResponElimina
  8. Els romans també van imposar el llatí i aquest llatí incorrecte que hem assumit catalans, castellans i la resta és un invent, com totes les llengües en general, la llengua es viva i per això, encara que s'imposi una modalitat, la gent acaba fent de les seves i canviat el que sigui, de forma natural, mentre els academicistes i gent d'upa intenten que això no passi. Però de la llengua se'n fa llenya sovint, no sé si són croats i serbis que s'entenen parlant però no escrivint, van decidir diferenciar-se amb l'alfabet, així som els humans. L'esperanto també era política, va tenir un èxit molt restringit ja que a la pràctica s'imposa una llengua per motius més aviat comercials, avui passa amb l'anglès, el qual ha tingut la grapa de simplificar el tema del seu aprenentatge. Ahir mateix encara llegia un debat surrealista a internet sobre la defensa numantina dels diacrítics, uf. Visca el sacatapus, que era un mot integrador, vaja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Sabadell després de la guerra hi havia bastant moviment amb l'esperanto, però es va anar diluint, era un aigubarreig o poti poti en el fons que no acabava de convèncer a ningú.

      Elimina
  9. al·lota, per cert... fa anys hi havia qui defensava la supressió de la ela geminada però avui també n'han fet matèria dogmàtica, com amb la 'enya' els castellans, si no tenim feina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. al·lota: cert, va amb geminada, ho he escrit malament, de fet, amb la geminada si es suprimís, passaria com amb els diacrítics que s'han suprimit però es continuen emprant, com deu (diez) o Déu (Dios), és que si no crea confusió, crec.

      Elimina
  10. En això de les llengües i formes dialectals -no es poden diferenciar una cosa i l'altra- val més sumar que no pas restar, encara més en el món d'avui, però sempre hi haurà dogmàtics i correctors excessius, no s'hi pot fer res. Els qui podien fer alguna cosa però em temo que van a menys són els escriptors i escriptores decidits, així es va incorporar a la normativa oficial, per exemple, el 'voseo' hispanoamericà. Podria posar molts exemples.

    ResponElimina
    Respostes
    1. el castellà sudamericà és un altre món i gairebé un altre idioma.

      Elimina
  11. Es que ningú sap explicar ben bé què es un 'idioma'

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostres, mai m'havia plantejat aquesta pregunta. Que és un idioma? i tu m'ho preguntes?, un idioma ets tu i el que parles amb altres com tu.

      Elimina