Arran de la victòria ahir de Pablo Casado, al PP es parla que ha arribat el moment de la regeneració, però veient alguns dels que la impulsen i al propi Casado, sembla que més aviat seria el moment de la continuació. Li queda a Casado doncs una tasca ingent, començant per ell mateix si vol que el seu partit canviï no només de cares sinó també de conceptes. La seva primera frase, després de la seva victòria a les primàries del partit, no seria el que en podriem dir un prodigi de modernitat: "Hem de connectar amb l'Espanya de les banderes als balcons." Seria més intel·ligent saber com pensen millorar la vida dels que viuen després dels balcons, abans de quedar-se obnubilat amb els draps penjants de les façanes. No fos cas que acabi veient espanyols per tot arreu com Albert Rivera.
Casado, com diu avui Màrius Carol, suposa l'ascens de l'última generació arribada a la direcció del partit. Amb 37 anys, aconsegueix que Pedro Sánchez (46) sembli més gran. Però la joventut no és un valor en si mateix, així que haurà de demostrar el tremp de la maduresa, un cop ha aconseguit la presidència del PP. Per vèncer a l'esprint en la seva carrera amb Soraya Sáenz de Santamaría ha hagut d'integrar moltes sensibilitats, algunes de les quals li han portat vots però li suposaran problemes. El PP ha vist en Casado a un líder que s'assembla a Albert Rivera, que tant agradava a una part de la seva militància. Fins i tot a Aznar li semblava un mirall en el qual mirar-se. Ara el mirall retornarà un rostre que s'assembla al líder de Ciutadans: juvenil, somrient, pulcre, cínic, fals. Casado és l'enterrador del marianisme, del qual Santamaría era la seva fidel continuadora, encara que en el fons Casado, és gran o gairebé vell políticament, i a sobre amb plom a les ales per uns doctorats sospitosos habituals. En la campanya, ha intentat tornar a les essències, fortificar-se darrere de la vella guàrdia. Algunes de les seves idees sobre l'avortament o l'eutanàsia sonen antigues, com ell, que tambè és antic. Però ell busca reagrupar la dreta i ja centrarà el seu discurs per competir en el 2019. El PP obre una nova etapa, però ho fa amb la vella política, la mateixa de sempre. O sigui que res de regeneració, més aviat es tracta d'un lífting, o un pla Pond's, bellesa en set dies.