La història de la presó està profundament lligada a la història del capitalisme i de l'Estat, i aquesta última està profundament lligada a totes les resistències, totes les lluites, les insurreccions i les revolucions a les mans dels explotats, els desposseïts de tot el món per desempallegar-se -de vegades, amb intencions de llibertat real i altres amb retorns a la repressió encara pitjors, encara més brutals-, per desfer-se del capitalisme, els diners, la propietat, la divisió de classes, l'Estat.
Durant els dos últims segles, perquè substancialment l'origen de la presó tal com el coneixem nosaltres no va més enllà en la història (no és que abans no existís el problema de l'exclusió, de l'exili de la societat, o fins i tot de la tortura i l'eliminació física, però el lloc concret, espacialment definit, que és la presó no existia). El problema de les presons ha estat present en tots els moviments d'emancipació, de transformació radical de la societat. Sempre ha estat present en les reflexions i també en els arguments de propaganda, que es podien resumir d'aquesta manera: si distingim dos tipus de crim (es tractaria d'una distinció per amor a la claredat, perquè en realitat el context social i les seves transformacions són sempre molt més complexos, molt més articulats i per tant molt més difícils de catalogar), els que podem definir com d'interès, és a dir, lligats als diners, a la necessitat a l'interior d'aquesta societat de tenir diners per sobreviure, i els passionals.

 Ara bé, és evident - argumentaven aquests revolucionaris - que els primers, o sigui, els dels interessos, estan profundament lligats a aquesta societat: per a ells o es concep un món en el qual no hi ha qui acaparen els instruments, les riqueses i tot el que és necessari per viure i altres que, empesos per la necessitat, són forçats o prostituir-se com a treballadors assalariats o allargar les mans per agafar il·legalment (atès que les lleis estan de part dels propietaris) les riqueses o bé no hi haurà mai cap solució . D'altra banda, pel que fa als crims anomenats passionals, que després són els més onejats per la propaganda dominant per justificar la presó: també els que, com les violacions, ofenen més la consciència de tots; també aquests crims, si els mirem més atentament, estan profundament lligats a la societat en què vivim, en el sentit en que són el producte de la misèria afectiva, inclosa la sexual, de l'absència de relacions gratificants en la vida quotidiana, de la misèria de relacions humanes en general; són el producte de tota aquesta tensió, d'aquest estrès, d'aquesta ràbia que no s'expressa i que torna, igual que un hoste indesitjat, en forma de tic nerviós, en forma de presència inconscient, de violència estúpida i gregària. També aquests fenòmens - que després sempre es fan servir per fer necessària, en la ment dels explotats, la presó amb tota la seva estructura social, que s'usen com espantaocells per fer acceptar la presència de l'autoritat i de l'ordre policial -estan, així, profundament lligats a aquesta societat. En els arguments d'aquells vells companys, una societat sense Estat i sense diners, material i passionalment rica, hauria eliminat automàticament els anomenats crims d'interessos i reduït cada vegada més els anomenats crims passionals. ¿I nosaltres?

 És evident que el concepte de transgressió, de violació de les normes remet a tot pensament filosòfic, moral, jurídic, polític i altres que s'ha construït en aquesta societat i que s'ha desenvolupat, articulat, defi niu per defensar aquesta societat. Parlar de presó, en resum, no significa solament parlar de la regla i, per tant, assumir la pregunta radical que tots eludeixen: qui l'estableix, en base a quins criteris, què fa per afrontar un problema com el de la transgressió. A part d'això, cal preguntar-se també què signifi ca projectar un model de convivència, d'humanitat al qual poder jutjar com no ortodox, titllar de ortopèdicament desviat o moralment inacceptable qualsevol comportament, qualsevol elecció, qualsevol decisió que no es repeteix, que no es sotmet a aquest model. He fet servir el concepte de "ortopèdia" ja sigui perquè és un concepte precís en les reflexions de diversos criminòlegs, de diversos experts en desviació, o perquè etimològicament també és un concepte interessant. La necessitat de fer caminar correctament (això és el que significa "ortopèdia") a tots els individus pels camins establerts per la societat, de reprimir les seves rutes, les seves metes i els seus obstacles, és la font inesgotable de totes les gàbies. Problema de la regla, per tant, problema del model que es considera superior als individus concrets, que és també una forma, aquesta, de crear-se cèrcols al cap, per reassegurar enfront de l'aspecte multiforme i, per tant, aterridor de la vida social.
Aquest model actua, per exemple, en el moment en què determinats comportaments, que ofenen profundament el sentit d'humanitat de tot el món, es defineixen com inhumans: només cal pensar que en alemany inhumà i monstre s'expressen amb la mateixa paraula (Unmensch). Tot el que és monstruós es defineix com inhumà per mantenir lluny de si; determinats actes, determinats comportaments són titllats de inhumans, o - i això és l'aspecte penal, jurídic- de criminals. En aquesta societat, la presó no es veu com una cosa fortuïta precisament perquè, en el fons, parlant de la situació italiana, de 55 milions d'habitants, els empresonats són prop de cinquanta mil, una xifra que podria semblar irrisòria en relació amb el que estic dient. En realitat, la presó és un element central, fonamental d'aquesta societat; està present en tota la societat i no es confon només amb aquests edificis que físicament confinen a determinats homes i determinades dones. 
Per què és un eix d'aquesta societat? Justament perquè la repressió l'expressió més radical és la presó no s'entén com una cosa diferent al consens forçat, la pau social en la qual es basa l'ordre actual de les coses, entenent per pau social no la convivència pacífica de les persones, sinó la convivència pacífica entre explotadors i explotats, entre dominadors i dominats, entre dirigents i executors

REFLEXIONES PARA UNA SOCIEDAD SIN  JAULAS
MASSIMO PASSAMANI (pdf)