A casa, el pare escoltava ràdio Pirenaica, fluixeta per què no la sentissin els veïns, i recordo de l'agonia previa a la mort de Franco, li feia molta gracia l'expressió "el equipo médico habitual" al qual feien referència els mitjans franquistes per informar de l'evolució del malalt. El meu pare rememorava la història que havia circulat en el seu dia que a Franco el va enganxar un dels seus penúltims rampells al Pardo i el van haver de traslladar a batzegades en una catifa a un quiròfan que havien improvisat a la seva residència, no els passaba per l'ascensor i a més se'ls van fondre els llums i van haber de trucar l'electricista del poble i gairebé se'ls mor Franco allà mateix. Una agonia molt poc seriosa per al cabdill d'Espanya per la gràcia de Déu.

El meu pare em cantava allò de: 'Franco, Franco tiene el culo blanco, por qué su mujer lo lava con Ariel', hi havia une versió més llarga que afegía: 'Doña Sofía lo lava con lejía y Don Juan de Borbón, lo lava con jabón'. Més innocent no podia ser, però va arrelar bastant en l'imaginari col·lectiu, dels qui havien d'estudiar la 'Formación del espíritu nacional' si o si. 

 Ara que el Govern de Pedro Sánchez ha aprovat l'exhumació de les restes del Generalísimo, només espero que per respecte a tots els espanyols que van patir la repressió de Franco, el Govern permeti al sobreexcitat Ferreras fer un especial en rigorós directe des del Valle de los Caidos, i quan treguin a la mòmia del mausoleu els caigui a terra i se li baixin els pantalons sense voler i que tot Espanya vegi en directe si Francisco Franco Bahamonde tenia el culet, culet, de color blanc, i ja posats veuriem si és cert que al gran homenet li faltava un testicle.