El feixisme aparentava ser una allau imparable, així ho va creure per exemple Stefan Zweig, escriptor de gran popularitat internacional entre les dues guerres mundials, austríac representatiu de l'alta burgesia liberal mai va poder refer-se del xoc causat per l'arribada de la barbàrie nazi. Va marxar a l'exili i va acabar suïcidant-se al Brasil el 1942, tres anys abans de l'ensorrament nazi. Va morir creient en la victòria universal del nazisme, el món que ell enyorava, el del capitalisme liberal europeista, no tornaria més, "no som sinó fantasmes o records" va assenyalar sobre eñl seu univers desaparegut que el reconeixia ple d'injustícies però també de possibilitats de superació. Així ho va descriure en la seva obra pòstuma: “El Món d'ahir”, que curiosament acaba potser contradient el seu pessimisme: "El sol brillava amb plenitud i força. Mentre tornava a casa, de sobte vaig observar la meva ombra davant meu, de la mateixa manera que veia l'ombra de l'altra guerra darrere de l'actual. Durant tot aquest temps, aquella ombra ja no es va apartar de mi; planava sobre els meus pensaments nit i dia. Però tota ombra és, al cap i a la fi, filla de la llum". Però també mare de la llum seria necessari afegir, d'una llum diferent, nova. La catàstrofe nazi (la seva emergència i ensorrament final) va significar, va engendrar com a reacció, el desplegament de forces socials regeneradores de dimensions mai abans vistes. 
La fi de la Segona Guerra Mundial va obrir les portes al socialisme al centre-est europeu, a la revolució xinesa, a les grans descolonitzacions a la perifèria, obligant a les burgesies dels països centrals a cedir en els seus propis territoris davant les demandes de seus treballadors, allà no va tornar el vell capitalisme liberal sinó que es va instal·lar l'adaptació keynesiana. Això era impensable per exemple cap a 1940 per als que amb criteri "realista" observaven les forces en presència, incapaços de percebre la dinàmica profunda del món, l'esdevenir possible que incloïa entre els seus alternatives el despertar de grans masses humanes subestimades buscant superar un sistema decadent...

Neofascismo y decadencia - Jorge Beinstein