"El que veritablement despulla l'estat de la Transició és el desafiament democràtic català: és posin-com es posin, els catalans segueixen volent votar la república catalana: si o no. Es tracta d'una cosa molt simple, democràcia, votar... Això de la" unitat d'Espanya "és per matar l'essencial: els drets civils. La llibertat de les persones. "
La pràctica totalitat de la població espanyola ha sentit en els últims tres dies a través dels mitjans de comunicació que un senyor independentista català li va pegar a una senyora espanyolista d'origen rus. Ara mateix acabo de sentir a la ràdio aprofitar el tal incident per obrir un debat sobre la divisió i la violència a la societat catalana, etc. Però aquest incident tan profitós per aquests mitjans és una mentida.
Únicament qui comprèn català i accedeix a altres informacions en mitjans catalans o qui busca en alguna premsa a Internet, com aquesta, o rep informacions alternatives a través de xarxes socials pot contrastar la mentida amb un relat detallat que demostra que es tracta d'un incident entre dues persones mal educades i que no té res a veure amb les seves idees polítiques. Per contra, sembla ser que les dues persones són d'una ideologia antidemocràtica molt semblant i una actitud molt semblant cap a Catalunya.
L'incident va ser denunciat a grans veus pels partits Ciutadans i PP, acompanyats pels immediats laments del PSC sobre la pèrdua de la convivència. I després va rodar per absolutament totes, totes, les cadenes de televisió i ràdio que emeten en castellà a l'estat espanyol. Tot i que hi havia motius per dubtar de la veracitat de la notícia, i que ja fa dos dies que hi ha dades que la desmenteixen, no he sentit encara que cap d'aquestes empreses de comunicació hagi emès un desmentit. I no ho sentiré ni jo ni vostès. Ja no dic que d'un incident molt més greu, l'agressió gratuïta d'un oficial de policia a un periodista a Barcelona, després de mostrar la seva placa i als crits de "Viva Franco! Arriba España! ", Mai fos informada la població espanyola. I dic gratuïtament perquè, a més, no se sap que el tal policia feixista hagi estat investigat o rebut sanció.
Aquesta és la democràcia espanyola, un sistema de dominació en què la població està presa d'un sistema de poders econòmics que controla els mitjans, esclavitza als periodistes al seu servei i oprimeix a la població, i que s'expressa lògicament a través del sistema de partits. Sabem qui són els amos dels mitjans que ens maltracten? Com podem saber-ho si són ells mateixos els que haurien de fer-ho?
Cal un marge de debat sobre alguns temes, "hem de treure o no a Franco del Valle de los Caídos?", Amb això ja tenim per enredar una bona estona, però liquida de manera antidemocràtica qualsevol dissidència que veritablement qüestioni el sistema. Ara mateix acabo de sentir a la ràdio a la ministra de Justícia dir que la denúncia en un tribunal belga de l'actuació del jutge del Tribunal Suprem, Llarena, pretén denunciar la Justícia espanyola. Naturalment, l'emissora de ràdio no els pregunta als denunciants si aquesta és la seva intenció, com li atribueix la ministra. A continuació la ministra explica que cal estudiar bé la cosa perquè es tracta d'un tribunal estranger. És natural que la ministra precisi que cal estudiar perquè es tracta d'un tribunal europeu, perquè si el tribunal fos espanyol ja sabem com acabaria la denúncia, a la paperera. Després van emetre declaracions de partits contraris a la denúncia (i al tal "Procés") però cap dels que creuen que Llarena va prevaricar i que la denúncia és pertinent, ni els denunciants ni el seu advocat. I així cada dia.
La democràcia al Regne d'Espanya és que quaranta anys després de morir aquell canalla que va ser amo dels nostres cossos, ànimes i hisendes podem debatre els franquistes, que veiem que són la meitat i els que no ho són, però el que veritablement despulla l'estat de la Transició és el desafiament democràtic català: es posin-com es posin, els catalans segueixen volent votar república catalana si o no. Es tracta d'una cosa molt simple, democràcia, votar ... Això de la "unitat d'Espanya" és per matar l'essencial: els drets civils. La llibertat de les persones.
No sé si algun dia viuré en una república o en un sistema veritablement democràtic però el que és segur és que a Espanya, sigui llavors regne o república, algun dia caldrà liquidar el sistema de mitjans de comunicació existent, perquè són armes contra la població. Estem pràcticament inermes. - Suso de Toro - eldiario.es
quin panorama
ResponElimina