La programació de Torroella és eclèctica: aquest any s'imposa Beethoven, però també, entre altres, Bach, Brahms, Rodrigo, Dvorák, Xostakòvitx i, fins i tot, una insòlita fusió de cante jondo i viola de gamba. El que no pot faltar a Torroella és el concert de música antiga dedicat a Ernest Lluch, que acostuma a rescatar una peça d'un compositor català, desconeguda del gran públic. Aquest any es recupera la Missa de batalla de Joan Cererols, mestre de Montserrat en època barroca, la major part de les composicions es van perdre en l'incendi de l'abadia durant la guerra del francès.
Tenebrae
La interpretació anirà a càrrec d'un cor britànic de nom inquietant: Tenebrae, que interpretarà també un Officium defunctorum de Tomás Luis de Victoria, el gran renaixentista espanyol, que competia en severitat melòdica amb Giovanni Pierluigi dóna Palestrina, de qui segurament va ser deixeble a Roma. Aquest concert hauria complagut a Ernest. A més de ser un fidel assistent als concerts, Lluch, que visitava els arxius de moltes ciutats europees consultant documents d'història econòmica, aprofitava l'ocasió per buscar partitures d'autors catalans. Més d'una va trobar d'alt valor musicològic. La curiositat de Lluch era infinita. Espero amb impaciència la seva biografia, escrita per Joan Esculies, premi Gaziel, que publicarà RBA al novembre.

El 2001, mesos després del seu assassinat, vaig tenir l'honor de pronunciar el pregó inaugural de la petita plaça que Torroella li va dedicar. Al meu costat, m'escoltava, sorrut, el conseller de Cultura d'aquell moment (últim mandat de Pujol). Ofès per la defensa que jo vaig fer de la llibertat amb què Lluch sobrevolava el gregarisme nacional, aquell conseller no va voler ni tan sols saludar-me. Ja fa anys que, a Catalunya, alguns, no precisament lluny d'estructures de poder, s'arroguen en exclusiva no només el dret a ofendre sinó també el dret a ofendre's.

Antoni Puigverd - lavanguardia.