Al Bribón li passa el que a la banca, que sempre guanya. Aquesta setmana es proclamava campió d'Europa de la classe 6 metres, que és la seva, sobreposant-se a totes les adversitats de vent i onatge i als nervis del patró de l'embarcació, aquest llop de mar octogenari anomenat Juan Carlos però més conegut en els cercles nàutics com Impune I, el terror dels mars.

Els nervis de la nostra emèrita enormitat eren comprensibles. Es debatia a la Mesa del Congrés si s'havia d'investigar al Congrés aquestes gravacions en les que la seva amiga amb dret a frec, Corinna Sayn-Wittgenstein, explicava que en terra ferma era un autèntic pirata que cobrava comissions, ocultava diners a Suïssa i utilitzava testaferros com ella mateixa per comprar-se propietats al Marroc sense ensenyar la poteta de pal.
La preocupació era lògica perquè els nostres dos grans partits i el del líder penell, el republicanisme del qual és conegut l'un a l'altre confí, no en  passen una, sobretot tractant-se de temes sensibles per a aquesta exemplar monarquia que mai va donar que parlar. No obstant això, i contràriament al que s'esperava, els justiciers es van rendir a l'evidència. Van considerar que obrir indagacions parlamentàries a un senyor tan respectable era un pèrdua de temps, un esforç més inútil que un cendrer en una moto. I no és que el rei trempat fora inviolable i hagués pogut jugar a matar velletes en els passos de zebra sense que la DGT li tragués els punts; és que, abans de res, és una bellíssima i planera persona. Campechano per a ser més exactes,
Per idèntiques raons i seguint el camí dels polítics, el jutge que investiga les aventures del comissari Villarejo ja té decidit excloure al mariner de llums de la causa, en oberta demostració que la Justícia és igual per a tothom. O el que és el mateix, si tots fóssim Impune I podríem anar-nos-en de rosetes de la mateixa manera, posar-nos el vetlla i riure'ns a riallades del país quan es lleva al matí per anar a treballar, que és quan més graciós és.

Els tripulants del Bribón han comprovat que, sotmès a pressió, l'ancià que porta el timó és una màquina de trabujar i que a qualsevol menys a ell li poden cruixir les quadernes. Res no pot aturar a aquest Messi dels oceans en la seva travessia, especialment ara que ni el conviden als aniversaris de la Constitució. No és que faci olor a podrit en aquest règim que molts creuen de merda. Al que fa olor és de salnitre. Déu guardi molts anys a l'emèrit, pero si se'l vol emportar
seria tot un detall per la seva part, compte! però que vigili amb la cartera.

EL BRIBÓN SIEMPRE GANA