GOONGBANG


Gongbang és el nom d'una creixent tendència de streaming en viu a Corea del Sud, on la gent es transmet a si mateixa estudiant en silenci gairebé total durant hores i hores a dotzenes, de vegades centenars d'espectadors que estimen veure'ls fer-ho. Aixó vol dir que la societat de Corea del sud, és una societat que se sent molt sola i necessita connectar-se per evadir-se d'aquesta soledat. Sorpren, potser per què costa d'acceptar la soledat, de viure en soledat quan precisament és l'estat més semblat a la perfecció, la sublimació de la soledat és el que més ens pot acostar a quelcom semblant a la felicitat a la culminació del proces evolutiu i natural de l'esser humà. La soledat és el que ens acompanya tota la vida, malgrat el contacte amb altres propers. La soledat és silenci, calma, pau interior. Sol, sense conflictes, sense baralles, ni raons, sense cap mena d'injerència exterior, és gairebé fregar l'estat de la perfecció de l'individuu modern, connectat a la xarxa, aixó si. Sol i connectat alhora, desesperadament connectat; més incongruencia no és possible. És el drana de la societat actual, sentir-se sol enmig d'una multitud que un a un també es senten sols.
Comparteix:  

Comentaris

  1. En catalán hay una palabra magnífica que no tiene traducción en castellano, al menos literal. SOLITUT.
    No me gusta la soledad, pero soy un amante de la solitut.
    Un abrazo
    salut i bona vista ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Solitud
      Fidel companya
      No et facis l.estranya
      Saps que em tens

      Elimina
  2. Yo he disfrutado mucho de la soledad, y lo sigo haciendo, creo que es la mejor forma de aprender en la vida.
    Lo que pasa es que hay que saber que estas solo por convencimiento, sino es una tortura... Hay mucha gente que no sabe estar solo, porque, entre otras razones no sabe tomar decisiones o le cuesta mucho.

    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esta bien la soledad pero si puedes salir de ella cuando quieres

      Elimina
  3. Soletàt, ¿Qué tinc yo, sinó a tu?

    Soletàt, fes-me un lloc al teu costàt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es quasi el poema que li he deixat a Miquel

      Soledat
      Fidel companya
      No et facis l.estranya
      Saps que em tens

      Elimina
  4. No me gusta la soledad,mi casa es un restaurante y hotel.Nietos,hijos,yernos...Todos se apuntan,abren el frigo con libertad,van y vienen.Pero me gusta "vichear"(argot cordobés).Lo hago en la bici,recorriendo la ciudad,en las manifestaciones(cualquier color).Miro,oigo,pero de pasada,sin quedarme fijo por mucho rato.No ligo,ni lo intento,más bien escapo.Si la cosa lo merece,le doy su tiempo y sigo mi recorrido.Mi mujer me deja.Me da tranquilidad,hacerlo,el vichear solo,me refiero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que ser abuelo y soledad es un oximoron. Afortunadamente

      Elimina
  5. Hi hà molts tipus de soledats, la intel·lectual és la que assenyales en el post d'avui i per això la gent es connecta. Lo de estar enganxat o no, no tindria que ser un problema si finalment aconsegueixen omplir aquesta soledat.

    Veo veo, qué ves? una cosita... y qué cosita es?

    Un puente de cuatro días, descomunal!! :D

    ResponElimina
  6. La soledat i tel.lectual no te cura. Bon pont de la diada.

    ResponElimina
  7. Es molt probable que si, que sigui crònic. Gràcies guapo, a veure si millores aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no milloraré fins que em donguin algun remei o gimnasia ocular que es veu haig de fer, però vaja, no es greu i també m'hi vaig adaptant. De fet nomès em molesta si escric o llegeixo, anant pel carrer no ho noto, el que si em molesta més la llum del sol pero aixó es cura amb unes bones ulleres.

      Elimina
  8. Sempre he pensat que els coreans són bastant extravagants, "frikies", i això m'ho confirma.

    Hi ha dues classes de solitud, la voluntària i la soferta, i jo vull reivindicar la primera.

    També vull reivindicar el silenci, o mes bé el dret al silenci. Una cosa difícil en una societat cridanera per naturalesa, i on cada véz mes obsequiem al veí amb la simfonia de sorolls, músiques indesitjades, i converses a crits a tota hora.

    He arribat a la conclusió que hi ha gent que té por al silenci. Potser perquè llavors s'escoltarien a si mateixos, i no es suporten.

    Per cert, les xarxes socials no són cap companyia, tan sols un succedani que ens dona la il·lusió de tenir multiples amics.

    És com substituir el sexe real amb pornografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coreans, Xinesos i fins i tot japonesos han fet molt més ràpida la transició de societat medieval a 2.0 que nosaltres i aixó els ha afectat bastant pel que es veu.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada