"El guion es lo que menos importa en el actual cine de aventuras. Incluyo a 'Jurassic World: el reino caído'. (...) El resultado final no me otorga ni frío ni calor. (...) Solo me distraigo un poco cuando aparecen (...) James Cromwell y Toby Jones. Pero el consuelo es mínimo." i la puntua amb un cercle vermell Aquesta és la crítica de Carlos Boyero a filmaffintty de Jurassic World el reino perdido que ha dirigit J.A.Bayona.
Jo ja entenc que fa anys que tot just es fa CINEMA, però és que a Boyero no li agrada gairebé cap pel·lícula, i per una que li agrada 'Perfectos Desconocidos' d'Alex de l'Església, va i a mi m'avorreix i la deixo de veure per previsible i plena de tòpics als deu minuts. Potser el Sr. Boyero no ha entès que la concepció del cinema ha canviat, i no tot són Blockbuster, però si la majoria, potser perquè ja està tot explicat, o com passa amb l'art actual en general, en qualsevol manifestació artística, la mediocritat, la manca d'idees, la vulgaritat estan a l'ordre del dia, i si bé és cert que tècnicament el cinema ha arribat a cotes molt altes, hi ha el problema que no hi ha guions seriosos, ni directors qualificats que els pocs guions que apareixen amb cara i ulls els sàpiguen explicar.
De fet, el cinema està tornant al lloc d'on va sortir, al seu origen primigeni, 'that's entertainment', que potser sigui el seu estat natural. Durant tots aquests anys ha ocupat un espai que no era del tot seu i possiblement no li correspon. O així m'ho sembla a mi, però no així al Sr. Boyero que encara no ho ha entès.
Per cert, Jurassic World de Bayona l'he vist aquesta tarda a Movistar+ de lloguer. Bé, i us preguntareu que m'ha semblat: doncs que està molt ben feta i la fotografia és molt bona, la resta, bé, sabía el que m'esperava i dins de tot, Bayona ha superat les meves expectatives. Hi ha blockbusters i blockbusters, i aquest de Bayona, és digne, encara que com afirma Boyero "El guion es lo que menos importa en el actual cine de aventuras. Incluyo a 'Jurassic World: el reino caído', i en això li dono tota la raó, no hi ha guió, hi ha un esbós de guió típic, tòpic i trillat, previsible i amb nul·la imaginació.
De fet, el cinema està tornant al lloc d'on va sortir, al seu origen primigeni, 'that's entertainment', que potser sigui el seu estat natural. Durant tots aquests anys ha ocupat un espai que no era del tot seu i possiblement no li correspon. O així m'ho sembla a mi, però no així al Sr. Boyero que encara no ho ha entès.
Per cert, Jurassic World de Bayona l'he vist aquesta tarda a Movistar+ de lloguer. Bé, i us preguntareu que m'ha semblat: doncs que està molt ben feta i la fotografia és molt bona, la resta, bé, sabía el que m'esperava i dins de tot, Bayona ha superat les meves expectatives. Hi ha blockbusters i blockbusters, i aquest de Bayona, és digne, encara que com afirma Boyero "El guion es lo que menos importa en el actual cine de aventuras. Incluyo a 'Jurassic World: el reino caído', i en això li dono tota la raó, no hi ha guió, hi ha un esbós de guió típic, tòpic i trillat, previsible i amb nul·la imaginació.
.png "English"){kind=small}
16 Comentaris
A mi, prenda, donde está la Binoché....me quedo pasmarote..
ResponEliminame pone...em dona igual la peli, els actors...el tema, el subtema, l´argument...la Binoché al poder ¡¡¡¡¡
¿la Bincoche tiene coche de noche?
EliminaEn l'actualitat, com sempre, es fan pelis bones, dolentes, distretes, avorrides, excel·lents i mediocres, jo sí que ho tinc en compte tot, tema, subtema, argument, actors, direcció i intenció.El que passa és que cal triar i estar al cas del que es fa, no tot són jurassics i tot això, de la mateixa manera que abans no tot eren pelis de l'oeste, de romans o d'agents secrets lligons.
ResponEliminad'acord Júlia, pero costa trobar 'CINE' i més a Sabadell on segons quines pel·lícules ni arriben a projectar-se.
EliminaNi guió ni osties, la vaig començar a veure, i per la meitat ja estava saturat de curses entre humans i bestioles juràssicas. No la vaig acabar. Això sí, efectes especials impecables. És una manera de seguir esprement la llimona dels dinosaures.
ResponEliminaJa no demano un guió extraordinario, sino un una mica decent.
I a més, si en una pel·lícula no apareix la Monica Bellucci lleugera de roba, no val la pena.
Bellucci o Binoche? poseu-vos d'acord amb en Miquel. La veritat és que es fa pesada la pel·lícula i molt previsible. Ve a ser com el funky, molt ben embolcallat de so però buit de contingut.
EliminaEn Bayona es molt bo tractant les imatges, boníssim, els efectes especials, lo sensacional de l,espectacle... així ho va fer a LO IMPOSIBLE i juràssic no l,he vist però pel que dius comet els mateixos errors que en la que cito. Clar que les escenes que tracta són complicades en quant a diàleg, penso que els diàlegs en aquestes situacions extremes d,aventures és bastant pesim dins i fora del cinema la gent està en shock i no esperes un diàleg brillant la veritat, els fets els superen, per tant està bé que el diàleg no despunti, és realista. El que no m,agrada d,en Bayona és que en deu minuts es capaç de carregar-se tota la peli. Una peli que normalment s,allarga massa pel que ha d,explicar. I les acaba petant pel meu gust, et vol fer patir tant que al final li veus massa la intenció i quant acabo pensant això abans que s,acabi la peli és que per mi, feia estona que s,hauria d,haver acabat, i segurament amb aquells deu déu O vint minuts menys del tiu m,hagués alucinat. En resum hi ha un moment en què les seves cintes sobreactuan...i no li cal perquè és brillant.
ResponEliminaA mi 'Lo Imposible' s'em va fer pesada i llarga, per avorrida i tambè previsible, no h'hi ha prou de tractar bé les imatges i fer uns efectes especials molt bons, cal saber explicar les pel·lícules i per aixo és necessari un bon guió.
EliminaUn bon guió davant d,un dinosaure Rex o d,un tsunami?..es com esperar un bon diàleg en una peli porno. Ho sento però no.
ResponEliminaEs possible, cal saber fer cinema i no pel·lícules.
EliminaThe last tango in Paris.
EliminaJo el que dic és que hi ha cinema d,entreteniment per gent entretinguda que van allà a no pensar gaire, és com t,ho diria..com pujar a una atracció.. vols sensació i pensar poc. No vas a veure una escena de violació untada amb mmantega.Ja saps que trobaràs per tant titllar-les de mal diàleg o de previsibles després, i no abans, quant amb el títol tothom ja sap que va a veure em sembla abusiu, ja saps que trobaràs i el crític també ho sap, sap que hi ha un tipus de cinema que sempre serà d,entreteniment i comercial, res més però res menys, hi ha gent que li agrada trobar això en una peli, i això també és fer cinema, evidentment per erudits de la sensació no del dialeg, jo si vull diàleg no vaig a veure juràssic parc i si hi vaig no em poso a criticar el diàleg perquè és que em sembla fora de lloc. És un mal vici dels crítics ja que es així com ells queden de cults i d,entesos però la realitat és que s,han equivocat de película, i potser tampoc entenen ja que el cinema es un art i que com a tal si transmet es art encara que no tots el captin igual, a mí em sembla abusiu exigir dialeg quant ets no ets capaç d,escoltar quin tipus de película has anat a veure.. però és que així el crític queda com un erudit entre els erudits i això és important però és més important que fer cinema d,entreteniment? Es molt més fàcil segur..
EliminaÉs que de fet el cinema potser hauria de ser aixó, entreteniment, distracció, per pensar ja hi ha el teiatru.
EliminaEl cinema té registres per tots els públics i tota mena de gent. Esta bé que hi hagi de tot. No sempre ens posarem a mirar un mateix genere, penso que entretenir exigeix molts registres..jo quant era petita recordo que de vegades volia ser gran per veure tot tipus de pelicules i algunes sèries com Dallas i Falcón crest que al meu pare no volia que veiés no li feia gracia, però fixa,t que un capítol de Dallas O dinastia després de Heidi, candy O los tres mosqueteros a mi em flipava.. quant escoltava la Joan collins amb aquell puret a la ma dir: no debes mezclar nunca los negocios con el placer..em semblava tot un repte mental..i els grans no tenien altres inquietuds diferents a les meves no creguis encara que això sí, en un altre nivell, alguns anaven expressament a Perpignan a veure pelis pujadetes de to com aquesta que em deies del ultimo tango.., cosa que jo no sabia, però veus, en el fons tots volíem veure més del que veiem..el cinema anava sempre més ràpid que nosaltres llavors, ara potser és al revés, però segueix havent per tothom i això és el que defenso del cinema, que et pugui fer riure, plorar, pensar, avorrir-te, despertar-te o adormir-te... es fascinant.
EliminaCon Netflix y el fútbol de pago, vamos tirando,a veces alguna peli de la dos,para recordar.Prefiero la contemplación,ya no me atrae ni el cine ni la lectura,con lo que me gustaban.Prefiero seguir el vuelo de una abeja en mi jazmín,así me puedo pasar una hora sin darme cuenta.
ResponEliminad'aixó últim se'n diu en català: badar, una paraula intraduïble.
Elimina