Tot i els intents de Quim Torra i Pere Aragonès de mantenir la legislatura fins que es produeixi la sentència contra els líders del Procés, serà molt difícil que puguin resistir fins al final. No només per les diferències entre JxCat i Esquerra, que arriben en alguns casos a la qüestió personal, sinó també per la manca de lideratge en les files postconvergents que es mouen com un pollastre sense cap. El líder natural, Carles Puigdemont, està de sortida, com revela en el seu recent llibre La crisi catalana. A ell li agradaria que el moviment independentista girés al voltant de la Crida Nacional per la República i té tota la seva confiança en Jordi Sànchez. Aquest va guanyant protagonisme cada vegada més però encara està lluny de ser l'home clau que prengui les decisions. Torra, per la seva banda, no té una altra missió d'exercir d'agitador mantenint la flama de la república. Artur Mas s'ha anat allunyant dels nuclis de decisió per voluntat pròpia. I tampoc hi ha la influència del partit. La sortida en fals de l'exsecretària general de l'PDECat, Marta Pascal, ha provocat malestar en bona part de la militància i tampoc ha contribuït a millorar les relacions amb l'equip de JxCat. La sensació que cadascú fa la guerra pel seu compte és evident i el millor exemple d'això és la divisió existent en el grup parlamentari a Madrid.
Les dues grans formacions d'aquesta història són en un cul de sac. ERC té un lideratge molt clar en Oriol Junqueras i sap el que vol. Es podrà estar d'acord o no amb la línia possibilista que ha adoptat Esquerra, però no hi ha dubte que té un pla possible, de fet l'ùnic pla possible, mentre que Puigdemont i Torra exigeixen uns dies un referèndum. altres llençar ultimàtums i altres aplicar la república, un desori i desgavell total.
Resumint la caótica situació i com explica Jordi Juan a la vanguardia: "Fins i tot els més recalcitrants partidaris de l'independentisme sembla que han obert els ulls per arribar a la conclusió que amb aquesta tropa no es va enlloc". Han arribat al final de l'escapada, de l'esbojarrada fugida endavant, i ja sabem com acabava Jean Paul Belmondo en la ficció de Truffaut, que de fet, de ficció és el món irreal en que viuen Puigdemont i Torra.
.png "English"){kind=small}
5 Comentaris
Que rico olor a elecciones,Belmondo como me gustaban sus películas,esas chicas tan bonitas.
ResponEliminaHasta Vox,se lanza al ruedo,todo bien fragmentado.Ya veremos lo que sale de todo esto.
Sale el caos, y a cada nuevas elecciones más fragmentación de voto. VOX habria que ver para empezar como se financian, este es el primer asunto a indagar. Luego estos, arrastran a C,s i Pp más a la derecha y aqui ya se complica la cosa. Salir no va a salir nada bueno.
ResponEliminaPues ahora que dices,como sabes, el franquismo tuvo mucho arraigo social,en ciertas capas sociales,incluida Cataluña.No te extrañe que este partido reciba mucho dinero y de camino haga la puñeta a PP y Ciudadanos.Es una pena porque el PP había absorbido,ese espacio.Y te digo una cosa,eso del himno nacional con letra de Pemán y el novio de la muerte legionario,calienta mucho.Lo que no me gusta es el concepto sobre la familia uno-a,es muy antiguo y no te digo nada sobre eliminar las autonomías,aunque aquí lo tenemos crudo,porque el Casado piensa poner el 155 de entrada.Que panorama,luego lo mismo todo queda en nada y Quim sigue en el poder,haciéndose el sordo y Puchi en Bélgica.De película.
ResponEliminaasí es, lo tenemos crudo, recuerdo un haiku de Martí i Pol
ResponEliminaAlgu desperta
de tan ten tant la fera
maleït sia.
Esta tropa de golpistas de opereta han despertado a la extrema derecha, Houston, tenemos un problema, y no solo aquí, fíjate en Brasil, Polonia, Hungría, etc, és el apocalipsis de la democracia, se acabo la fiesta....
Esta tropa de golpistas de opereta han despertado a la extrema derecha..."
ResponEliminaEsa es la cuestión...Se ha despertado la reacción.