UNICEF ha denunciat reiteradament l'ocupació de nens com a soldats en les guerres i els sofriments traumàtics que reben física i psíquicament, així com les nombroses víctimes causades entre la població civil per les mines un cop acabades les guerres. Durant un parell de dies, les imatges d'aquests cossets arrossegant pesos, teixint catifes per al Primer Món o utilitzats com a objectes sexuals per als rics d'Occident ens commouen i indignen. Però l'endemà els mitjans ens tornen a presentar altres imatges de guerres i sofriments intolerables dels més febles a tot el món i ens fan oblidar ràpidament les anteriors.
El Baal electrònic, igual que el sanguinari déu fenici, no pot parar d'alimentar de sang i dolor per tal de mantenir terroritzada i submisa a la població. En aquesta tasca innoble i inhumana col·laboren amb desmesurat entusiasme i voracitat una caterva de "professionals" d'última hora, papanatas de l'últim mecanisme tecnològic ianqui, experts del "grimpi". Una turba tumultuosa de joves arribistes s'ha enfilat als llocs i fins a les càtedres, sobre la base de renegar del seu passat, fins i tot dels seus propis progenitors.
El seu origen petitburgès i la seva experiència insolidària poden explicar, potser, aquests comportaments, alguns dels quals són ben coneguts de l'opinió pública. Al cor sense sang d'aquests pragmàtics moderns i postmoderns no hi caben sentiments ni valors humanistes, com la solidaritat, l'amistat o l'emulació. Els seus portaveus ideològics i "acadèmics" s'escuden en la defensa de les tecnologies i la rendibilitat financera immediata davant del humanisme i la rendibilitat social. Com la memòria històrica destorba els seus interessos, no volen recordar que l'Alemanya nazi era la societat tecnològicament més avançada del seu temps, i també la més inhumana, una societat que de cap manera es pot presentar com a exemple de "progrés" humà.
Avui sabem que, des del punt de vista de la rendibilitat social, de la felicitat de tots, no sempre és convenient tot el que tecnològicament és possible. "Deixar de ser humà suposaria lliscar cap al no res", afirmava en la seva Filosofia de l'existència Karl Jaspers, pensador gens sospitós de comunista o revolucionari. El pensament dominant propaga la idea que el desenvolupament tecnològic equival al progrés, entès com velocitat, acceleració i acomodament ràpid al "nou". Conceptes com "propietat", "classe social", etc., han quedat antiquats, ens diuen. Ja no hi ha més que un món i una economia mundial. I, és clar, a una economia mundial li correspon una consciència també mundialitzada, un pensament únic.

VICENTE ROMANO - LA FORMACIÓN