Dubto que Jéssica Albiach, la presidenta de en  Comú-Podem, hagi llegit el conte curt, 'El llamp que va caure dues vegades en el mateix lloc' d'Augusto Monterroso. La narració diu així: "Hi va haver un llamp que va caure dues vegades en el mateix lloc, però va trobar que ja la primera havia fet prou mal, que ja no calia, i es va deprimir molt". Els comuns van votar en contra de reprovar al Rei pel discurs del 3-O i d'abolir la monarquia, que havia instat sense èxit JxCat en la sessió de dimarts, però paradoxalment ells van presentar ahir una altra resolució gairebé calcada, que va ser aprovada. Realment, la primera ja va fer prou mal, com el llamp de Monterroso, ja que va decaure per un empat que es va repetir tres vegades, però la segona va tirar endavant quan no semblava necessari insistir-hi. I, almenys els ciutadans partidaris de desinflamar la situació, ens deprimim molt, també com en el conte de Monterroso.

La gesticulació dels polítics catalans resulta esgotadora, perquè és constant i, sobretot, no condueix enlloc. O, com a mínim, a cap lloc que no porti al desastre. Vivim en un bucle desesperant, que amenaça de colapsar-nos. La resolució contra la Corona és virtual, no té cap validesa, però sobretot no contribueix en res a la millora del clima polític, ni a la recerca d'aliats en el contenciós català. El Govern de Pedro Sánchez està fent un esforç per trobar sortides realistes, tot i saber que això té costos en la resta d'Espanya. Amb els pressupostos emparaulats entre el PSOE i Podem, Catalunya podría disposar de tres mil dos-cents milions més, però la resposta dels partits independentistes és que només els donaran el seu suport si els socialistes es mouen amb l'autodeterminació i els presos. A això li diuen els regatistes voler avançar sense vent. - Marius Carol - lavanguardia.com