Nowosadecki, Majer i jo vam anar a un dels nostres restaurants de sempre. 
Mira, han canviat de nom -va observar Majer. Certament, en comptes de dir-se 'Del Executiu central', com es deia, ara es d'u 'Arc de sant Martí Hawaià'. 
És per la reprivatització va explicar Nowosadecki-. El negoci ja no és propietat de l'Estat, sinó d'un particular. 
Entrem i ens asseiem a taula. 
-Què desitgen els senyors? Va preguntar un cambrer, que no ens va reconèixer, com nosaltres tampoc a ell. A més del nom, havien canviat de personal. 
-Això de sempre, mig litre per cap, el que fa un total de litre i mig.
- Naturalment, mig litre per cap.  Però de què? 
Si està fent broma, jo ja he rigut prou, va contestar Majer-, així que ara possis a servir. 
-Tenim Chivas Regal, Johnny Walker, Black Label, Bushmills, Cutty Sark, Ballantines, Grouse, Bordeaux, Bourgogne, Beaujolais, Champagne .. 
-¿No Hi ha vodka pur? - va interrompre Majer, que no coneixia llengües estrangeres. 
-Per Descomptat: Smirnoff Vodka, Don Kozaken Vodka, Crystal Vodka, Colossal Vodka i Capital Vodka. 
¿I vodka normal no n'hi ha? 
-Normal del tot, malauradament, no.- Què tal Do Kozaken? -va Proposar Nowosadecki. Almenys és familiar. 
Però va resultar que el Do Kozaken superava també les nostres possibilitats econòmiques, així que abandonarem l'Arc de Sant Martí Hawaià.
-Sento el jou del capitalisme oprimint-me, va dir Majer un cop al carrer.
-Jo també -va estar d'acord Nowosadecki-. Hem d'aixecar el socialisme de nou. 

Ens vam posar mans a l'obra. Nowosadecki es va agenciar la maquinària; Majer, la matèria primera, i jo vaig trobar el local, és a dir, el soterrani. I és que destil·lar aiguardent casolà es penalitza amb severs càstigs, així que, com a bons revolucionaris, hem de treballar en el subsòl.

 SLAVOMIR MROZEK