Va ser a través del bon amic Pep Ribal i Serra que en vaig saber per primera vegada del filòsof romanés (o apàtrida) Emil Michel Cioran, llegir-lo, saber-ne del seu pensament fou per a mi una sotragada molt forta. Després, en una traducció al català que el mateix Pep va fer i auto editar del “breviari de putrefacció” i “de la inconveniencia d’haver nascut” vaig aprofundir en el coneixement del seu pensament. No es tracta d’estar d’acord o no amb tot el que deia Cioran, però si almenys encara que sigui a nivell de teorització val la pena plantejar-se algunes de les seves opinions sobre l’ésser humà. Per exemple estic totalment d’acord amb ell en la qüestió de suïcidi, del qual en parlava en el comentari d'ahir. És un dret a contemplar, que no ens ha estat atorgat, però el tenim. En canvi no tenim el mateix dret a decidir abans de néixer, ens abandonen aquí i espavila't tu sol,per viure sense manual d'instruccions. 
Cioran, pesimista crònic hauria estat d'acord amb Espriu quan el poeta de Sinera sentenciaba que "felicitat és una paraula obscena", com recordaba en un article a ran del centenari del seu naixement, Oriol Pi de Cabanyes. 
Que la felicitat és una utopia és palés, i malgrat tot segueix sent buscada per tothom. ¿Com es pot ser feliç sabent que anem cap el desastre? li preguntàven a Gao Xingjian, i el Nobel de literatura responia: "Si no ets conscient, sempre ets desgraciat". "Sens dubte, si ets conscient tens la possibilitat de canviar i ser feliç". ¿És la consciència la que ens fa ser feliços?, no ho sembla, la consciència ens fa més humans, certament, i preferir la lucidesa a la ceguesa és el que ha elevat a la humanitat a un nivell superior a l'estrictament animal, vegetal o mineral, rebla Xingjian, encara que sempre hi ha qui considera que la millor manera per a ser feliç, és viure en la inòpia. És allò de l'home sense camisa.
Cioran analitzava l'existència i deia "Que la vida no tingui cap sentit és una raó per viure-la, la única en realitat", i continuava: "Estimar al pròxim és quelcom inconcebible. ¿es demana a un virus que estimi a un altre virus?
El menyspreu de Cioran per la vida en la seva relativitat y en la possibilitat de la felicitat, té a veure en el somni del superhome, potser perquè com diu Zizêk, el desig d'immortalitat és en si mateix l'orígen del mal, encara que es podría afirmar que en aquest desig hi ha també l'origen del bé.

No deixa de ser curiós què, Cioran, apologista del suïcidi per excelencia, morís al llit de vell, als 84 anys, de fet, no va ser més o menys incongruent que qualsevol de nosaltres, encara que ell, almenys era conscient de la seva incongruència.