Els Comitès de Defensa de la República (CDR) van tenir ahir un notable protagonisme en la commemoració del primer aniversari del referèndum unilateral de l'1-O. El seu programa d'activitats, iniciat a primera hora del matí, va consistir, per exemple, en interrompre el trànsit rodat en punts centrals de Barcelona, ​​a tallar també en diferents autopistes i accessos a centres logístics, i en aturar l'AVE a l'estació de Girona. Més tard, grups d'estudiants en vaga -segons la Guàrdia Urbana, uns 13.000- van prendre amb ànim festiu el centre de la capital catalana i van produir nous talls. En suma, sota pretext de protestar per la situació dels polítics presos i per la tan freqüentment glossada brutalitat policial de l'1-O, el que van aconseguir va ser entorpir l'activitat laboral o particular d'incomptables ciutadans. - lavanguardia.com.
Més cridaneres i preocupants van resultar ser les paraules que va dedicar als membres allí presents d'un CDR: "Amics dels CDR: apreteu i feu bé en prémer". És a dir, el president de la Generalitat va aplaudir als que paralitzaven l'activitat ciutadana i els va animar a seguir actuant en el futur. No trigarien a fer-ho.
Aquestes manifestacions de Torra no són les que corresponen a la primera autoritat catalana. En la seva condició de president de la Generalitat, Torra és l'últim responsable del correcte funcionament del país. És cert que difícilment se li pot exigir, quan la gesticulació política s'anteposa a la gestió de la cosa pública, que tot vagi com una seda, per més que aquest hagués de ser sempre el seu principal objectiu. Però sembla una inaudita i preocupant imprudència per part seva que sigui ell, precisament ell, qui aclami als que entorpeixen el dia a dia de Catalunya. Per diferents motius. En primer lloc, perquè els CDR són col·lectius sense estructura coneguda, amb una operativa autònoma, exempta de controls. Participen de vegades en ells membres de grups radicals, de manera que l'abast de les seves accions podria arribar a desbordar les previsions del president Torra. En segon lloc, perquè al atiar als CDR, Torra està situant-se al seu costat i enfront dels Mossos, que són els que han de sortir al carrer per garantir la seguretat ciutadana quan les aigües es desborden. I, en tercer lloc, perquè els intents de Torra de jugar amb dues baralles -representant l'ordre institucional i aplaudint als qui ho socavan- estan ineluctablement condemnats al fracàs.
Per si no estigués clar que Torra va cometre ahir una imprudència, al final de la jornada commemorativa de l'1-O va venir a demostrar-ho. Grups de manifestants van assetjar el Parlament, arribant fins a les seves portes, moment en què els Mossos van carregar per desallotjar-los, de la mateixa manera que van haver de fer davant la comissaria de policia de Via Laietana a Barcelona, ​​o davant la subdelegació del Govern a Girona. Només així es va recuperar certa normalitat. Va tenir doncs sort Torra. Si el desenllaç hagués estat un altre, un assalt al Parlament, la seva situació seria avui molt més compromesa del que ja és.