Una barreja de credulitat i de cinisme era característica destacada de la mentalitat del populatxo abans de convertir-se en fenomen quotidià de les masses. En un món sempre canviant i incomprensible, les masses van aconseguir un punt en el qual, al mateix temps, creien en tot i no creien en res. Pensaven que tot era possible i que res era cert. En si mateixa, la barreja resultava prou notable perquè significava el final de la il·lusió que la credulitat fos una debilitat d'ànimes primitives que res sospitaven, i el cinisme, el vici de ments superiors i refinades.
La propaganda de masses va descobrir que la seva audiència estava disposada al mateix temps a creure el pitjor, per absurd que fos, i que no es resistia especialment a ser enganyada, ja que, d'altra banda, sostenia que qualsevol declaració era una mentida. Els caps totalitaris de masses van basar la seva propaganda a la correcta suposició psicològica que, sota aquestes condicions, un podia fer un dia creure a la gent les més fantàstiques declaracions i confiar que, si l'endemà rebia la prova irrefutable de la seva falsedat, aquesta mateixa gent es refugiaria en el cinisme. En lloc d'eliminar als líders que l'havien mentit, asseguraria que sempre havia cregut que tal declaració era una mentida, i admiraria als líders per la seva superior habilitat tàctica.

Hannah Arendt - "Los orígenes del totalitarismo" (1951)