Ya sé que n'estem fins als collons de tots nosaltres amb el procés i le seves derivades, però aquest article és una reflexió purament técnica sobre la querella per rebel·lió, i els dubtes que li genera a Javier Pérez Royo.

 "La querella per rebel·lió contra Oriol Junqueras i altres polítics nacionalistes està vinculada a la convocatòria i celebració del referèndum de l'1-0 de 2017 tot i la prohibició expressa del Tribunal Constitucional. Sense aquesta convocatòria i celebració no hagués estat activada cap querella. La convocatòria i celebració del referèndum és, doncs, el pressupost fàctic al qual es lliga la querella.
Vaig a deixar de banda que es puguin considerar com a constitutius de la violència prevista en el tipus penal de la rebel·lió dels incidents de violència que es van produir amb ocasió de la convocatòria i celebració d'aquest atípic referèndum. Sé que és molt dir deixar-ho de banda, però vaig a fer-ho, perquè vull centrar-me en un punt que, en cap cas, pot deixar-se de banda, que és el de l'òrgan constitucional-estatutari que va decidir la convocatòria del referèndum.
Perquè aquest és un punt en el qual no hi ha dubte de què és el que va passar. El referèndum de l'1-0 el va convocar el Govern, mitjançant el Decret 139/2017, en execució de la Llei 19/2017. Es tracta d'un Decret estrany, ja que es deixa constància de manera expressa que s'aprova "a proposta de tots els membres del Govern" i és signat per tots ells. La signatura de Carles Puigdemont figura com la primera, però equiparada a la dels altres membres del Govern. Sembla clar que, amb aquesta litúrgia, es volia transmetre una imatge d'unitat sense fissures en la presa de la decisió.
Políticament sembla clar que es pretén transmetre la imatge que tots els membres del Govern són responsables per igual del Decret de convocatòria. Però ¿és jurídicament possible aquesta igualtat entre tots ells? Pot mitjançant la signatura d'un decret alterar-se la relació jeràrquica que s'estableix a la Constitució i l'Estatut d'Autonomia entre el president i els consellers?
És obvi que no. La projecció que fa del principi de legitimació democràtica tant la Constitució com l'Estatut en la formació del Govern diferència essencialment al president dels altres membres del Govern. I aquesta diferència essencial condiciona l'exigència de responsabilitat penal al president i als altres membres del Govern per un acte que només pot ser qualificat com a acte del Govern, com va ser el Decret de convocatòria del referèndum de l'1-0.
La projecció del principi de legitimitat democràtica en la formació del Govern imposa necessàriament plantejar-se i tenir una resposta per al següent interrogant: ¿Es pot obrir judici contra els consellers sense fer-ho contra el president? Aquesta és la incògnita de naturalesa constitucional / estatutària que ha de ser aclarida per poder fer-ho.
Al meu entendre, sense acusació contra el president no es pot acusar els consellers per res relacionat amb la convocatòria i celebració del referèndum de l'1-0. No solament pel delicte de rebel·lió, sinó per cap altre. L'obertura d'un judici penal com a conseqüència de la convocatòria i celebració d'un referèndum com el del 1-0 exigeix ​​inexcusablement que Carles Puigdemont figuri entre els acusats. A partir de l'acusació contra ell, es pot acusar als altres. Però sense acusació contra ell, no es pot. El Codi Penal i la Llei d'enjudiciament criminal han de ser interpretades de conformitat amb la Constitució i l'Estatut, sense que es pugui fer abstracció d'aquestes últimes normes. L'acusació contra Carles Puigdemont és el pressupost constitucional/estatutari per a l'exercici de l'acció penal contra els consellers pel 1-0.
Aquesta absència del pressupost constitucional i estatutari per a l'obertura del judici al Tribunal Suprem hauria de ser elevada al Tribunal Constitucional, mitjançant la interposició d'un recurs d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem, per tal que el Tribunal Constitucional decidís sobre ella. Aquest és el moment processal oportú en el que hauria de fer-se, ja que és la possibilitat mateixa que es pugui obrir el judici el que s'ha de dilucidar.
L'especial transcendència constitucional del recurs salta a la vista i la necessitat que el Tribunal Constitucional aclareixi la incògnita abans del judici també. Al meu entendre, a més dels advocats dels consellers, la mateixa Fiscalia hauria d'anar al Tribunal Constitucional perquè no hi hagués el més mínim dubte sobre la constitucionalitat de l'obertura d'un procés d'aquesta rellevància. - Javier Pérez Royo - eldiario.es"