L'ÚLTIM QUE APAGUI LA LLUM

• El Parlament podria haver reprovat al rei o defensat el dret "inalienable" de Catalunya a l'autodeterminació però no ho ha fet perquè l'independentisme s'ha restat a si mateix els vots que necessita - Neus Tomàs - eldiario.es

Quan els ciutadans designen als seus representants ho fan pensant que ho faran el millor possible. O que almenys no seran més incompetents que la resta. Encara que tot principi té excepció i l'independentisme ha decidit que les seves accions es converteixin en una excepció permanent. La capacitat de posar a prova la confiança dels seus electors i la paciència de tots, siguin o no votants seus, ha arribat a uns límits que posen vermell com a país.

Quim Torra somreia aquest dimarts al seu escó al costat d'un hieràtic Pere Aragonès mentre se succeïen les votacions del debat de política general. El president somriu fins i tot quan costa entreveure per què. I aquest dimarts era difícil entendre-ho. Fa menys d'una setmana es van fotografiar junts al Palau de la Generalitat per transmetre el missatge que procurarien no donar més espectacles. Tots dos sabien, millor que ningú, que si bé intentaran aguantar fins a la sentència del judici als presos, el xou en què s'ha convertit la política catalana no ens ho estalviarà ningú.

Junts per Catalunya ha dinamitat la majoria parlamentària amb l'argument que els seus quatre diputats processats no es pleguen a les exigències del jutge Pablo Llarena. Són diputats que en la pràctica estan suspesos ja que ni voten ni cobren el sou. Una de les evidències d'aquesta legislatura és que comença a estar científicament provat que hiperventilar i dir la veritat són exercicis incompatibles. A manera de nota aclaridora cal recordar que hiperventilar no és una pràctica atribuïble només a l'independentisme.

Aquest dimarts al Parlament podria haver reprovat al rei o haver proclamat el dret "inalienable" de Catalunya a l'autodeterminació. Però no ho ha fet perquè l'independentisme s'ha restat a si mateix quatre vots. No han aconseguit que prosperi la votació per culpa seva però seguiran criticant a Felipe VI i exigint a Pedro Sánchez que s'avingui a celebrar un referèndum com si al Parlament no hagués passat res. Es podria fer pitjor? No és descartable tot i que el llistó està ja molt alt.

Una de les diferències entre la passada legislatura i aquesta és que ERC ha decidit atendre els consells dels lletrats del Parlament. No és un detall menor sobretot per contrast, ja que JuntsxCat segueix sense fer-los cas quan no li convé. Al final serà una altra vegada el Tribunal Constitucional qui decideixi per ells.

Llegides les interlocutòries del jutge Llarena podria considerar-se que els juristes del Parlament actuen amb un excés de zel i que la por d'alguns diputats a ser inhabilitats fa la resta. Però, més enllà d'interpretacions, la qüestió de fons és que una part del secessionisme ha optat per canviar d'estratègia i optar pel pragmatisme, mentre un altre segueix abraçat a un simbolisme que els afins a Carles Puigdemont han batejat com legitimismo.

El president del Parlament, Roger Torrent, ja té tres querelles, dos de Ciutadans i una de Vox. Els valents que amb 140 caràcters l'acusen de covard no en tenen cap. Això a la república virtual. A fora, Junts per Catalunya i ERC han començat ja la propera campanya electoral tot i que seria més exacte dir que segueixen en campanya. En resum: só una colla de ximples, almenys que apaguin la llum, que gasta.