Ahir al diari ARA explicaven que l’estat espanyol, a través de les seves diverses branques estatals, havia retirat milers de milions d’euros de La Caixa i el Banc Sabadell l’endemà de l’1 d’Octubre, per pressionar-los perquè deixessin de dubtar i s’oposessin al repte democràtic que havia plantejat el govern Puigdemont. Les dues entitats senyera del nostre món financer van respondre amb l’obediència deguda i van anunciar un precipitat Catexit.
Podria semblar que els òrgans rectors de La Caixa i el Sabadell no necessitessin aquesta mena d'estímuls per fer costat al govern espanyol, però el cert és que no es varen fer pregar gaire. El món de les finances no està precisament liderat per herois, ni aquí ni enlloc; i ni el més càndid dels independentistes devia esperar que els senyors Oliu i Fainé fessin cua per anar a votar l’1 d’Octubre.
Ja deia Fabià Estapé, que no hi ha res més covard que un milió de pessetes, i de fet, el que va succeïr és que l'Estat i de retruc la Banca es varen creure que la declaració d'independencia anava de debó i per tant varen actuar en consecuencia pensant en els dels bancs no ja amb ells mateixos sinó amb els seus clients. Massa riscs si Catalunya s'independitzava unilateralment. Amb el que no comptàven ni l'Estat ni la Banca, era en que els sobiranistes no pensaven ni de conya en proclamar la independencia, que anàven de farol, que no hi havia res preparat, que nomès eren uns aficionats a colpistes confidents de secundària, una passarells, uns mentiders que varen enganyar als seus, als més de dos milions de persones que varem anar a votar l'1-O. Els hi hauria de caure la cara de vergonya, però ja veieu que no, continúen instal·lats en el poder barallant-se entre ells en un lamentable espectacle, amb la inanició d'un Parlament caòtic. Un parlament que sembla una casa de barrets sense mestressa.
13 Comentaris
Creo que la cosa va por otro lado. Creo.
ResponEliminaLa Caixa y B de Sabadell tienen accionistas, el accionariado no tiene porqué , de hecho no lo es, en su mayoría soberanista.
Las acciones físicas (el miedo, la inseguridad, el jaleo), no gustan al dinero. Eso hace que baje el precio por acción porque la marca Barcelona no la ofrece, ¿y que hacen para que el dinero del accionariado no se extraiga, como si que pasó en muchos lados?, pues cambiar inmediatamente SIN permiso del consejo de administración pues e cambiaron los estatutos en un fin de semana, (sucedió así en La Caixa), de dirección de sede social.
B de Sabadell se fue a Alicante (sede del ex Rural yMediterraneo que compró en su momento, y La Caixa ya hacía tiempo (son unos putas) que operaba desde Madrid...pero a la chita callando.
De todas maneras, La Caixa mes catalana de totes les caixes tenía en nómina a Tito Samaranch y tiene actualmente a la Cristina de Borbón...y la pasta a buen recaudo, que es lo que al final nos importa.
Viva la revolusssión Zapata ¡¡¡ si..compadre, pero con el dinero al otro lado del Rio Bravo ¡¡¡ándale...ándale ¡¡¡
el que deia Fabià Estapé: no hi ha res més covard que un milió de pessetes. I la pela és la pela.
ResponEliminaNo es que sea cobarde el dinero,es que representa el ahorro,por ejemplo,de miles de cordobeses que confían en la solvencia y buen hacer de esas dos entidades.Respeto la idea de la independencia,que puede ser en un momento determinado una solución,pero me resulta muy cateto el concepto en que el proceso se ha desarrollado.
ResponEliminaPor eso se entiende el traslado de las sedes sociales, un Banco no es una ONG ni una opción política.
EliminaEl problema del maniqueisme és que redueix tot a dos principis, el bé i el mal. I és la doctrina vertebral que sosté el separatisme, els bons i els dolents, la llum i la foscor, ells i nosaltres.
ResponEliminaI això està molt bé per a les llegendes i les pel·lícules èpiques de Hollywood.
Però el món real és un altre. Els diners, no coneixen banderes, ideologies, pàtries, bons o dolents. Els diners, només volen certeses, estabilitat, i sobretot beneficis.
Ignoro si són certes aquestes maniobres de l'estat central, però si són veritables, no em sorprenen, i si jo hagués estat en el lloc de Rajoy, hauria fet el mateix. Les lluites en en món real, no són de cavallers en blanques armadures, sinó guerra soterrades i brutes en què es fan servir tots els elements possibles.
Tot això, unit als plantejaments bonistes, sense cap previsió, i no tenir una mínima noció de la realitat, ens ha portat al carreró sense sortida i sense aire fresc on som ara.
Benvinguts a la realitat, banda de passerells ingenus i maniqueus.
La lluita de David i Goliath no és més que una llegenda bíblica per a l'autoconsum del poble hebreu quan els queien les pantufladas de les tropes babilònies.
I al final, les hosties seguien caient mentre cercaven a un jove foner amb bona punteria, que mai va aparèixer.
¿ Algú sap cuant sonará d´una vegada el punyeter despertador ?.
Em temo que al despertador se li han acabat les piles. Quan als fets, estic amb tu, Rajoy va fer el que havia de fer, si és que ho va fer, o ho va fer fer.
EliminaCuriosidad de la vida,muchos cordobeses que sufrieron por los hechos de la Caixa,unos meses antes les había pasado lo mismo(dudas por sus ahorros),con el caso de Cajasur controlada por el Cabildo de la Catedral-mezquita.Cajasur es hoy día un banco,sin control divino.La Caixa,libre de controles separatistas.Eso hemos ganado,tranquilidad con nuestros ahorros.
ResponEliminaPor eso digo lo que digo que lo entiendo y me parece bien, aunque me duele en el caso del Sabadell.
EliminaCreo que hay una diferencia sustancial , CAR RES. A los de Caja Sur, les pasó las triquiñuelas de las "preferentes" y el despilfarro de unos directivos que no optimizaron los recursos de los depositantes.
ResponEliminaLa Caixa ( B de Sabadell ) era otra cosa. La Caixa tenía el problema de fuga de capitales desde el primer momento. Se dijo que en la primera semana se habían ido casi 7.000 millones de € (no se si es verdad o mentira), pero si se que es verdad lo que los telediarios (apoyado por los telediarios del gobierno central) decían : Las colas para abrir "cuentas espejo" en las oficinas de Zaragoza, Valencia y Alicante eran notorias.
Y lo eran.
En fin, esos eran los tanques CAR RES, esos eran. Eso es el ejército, no los fusileros.
Los tanques son las Ctas Ctes, el dinero, los depósitos, los poderes fácticos, las empresas y el IBEX. Hoy no hace falta otra cosa. Tu mismo has respondido al final :
" hemos ganado,tranquilidad con nuestros ahorros."
Un abrazo
Qualsevol empresa pot canviar el seu domicili social per temes polítics o econòmics, però no penso que ho hagin fet per un tema purament econòmic sino polític, la incertesa política és el que ha fet marxar a les empreses, per mi es significatiu que moltes altres no han marxat i no ha passat res. No s'han arruinat. No dic que aquesta incertesa no provoqui inestabilitat econòmica però això es dona perque hi hà conflicte polític. Jo crec que això s'ha de tenir clar perque realment ha sigut la política i els polítics els que han generat aquestes fugides.
ResponEliminaEn el fons és una decisió més política que económica, la Caixa en certa manera ja ho havia començat a fer, i es comprensible, la pela és la pela.
EliminaEl rescat de la banca també va ser un tema polític.
ResponEliminapagat pels ciutadans per cert.
Elimina