Una de les coses que em molesta, és la previsible obvietat del missatge dels polítics, davant qualsevol situació. Un exemple: tots, del primer a l'ùltim (la dreta, l'esquerra, els independentistes i fins i tot els constitucionalistes) sabien que el Govern de Pedro Sánchez tenia poc marge de maniobra en la qualificació de la Fiscalia, que s'ha limitat a demanar la banda més baixa de la pena més alta. En canvi, l'Advocacia de l'Estat va descartar la rebel·lió i va rebaixar a sedició els possibles delictes comesos l'1-O. No cal falta tenir un màster en Ciències Polítiques per saber com respondria l'independentisme davant la sol·licitud de penes del ministeri públic, ni com contestaria l'oposició de dretes davant la rebaixa de l'Advocacia. "Sánchez és còmplice de la repressió" (Torra i Torrent). "És indecent que el Govern forci a l'Advocacia a descartar la rebel·lió" (Pablo Casado). Les reaccions d'uns i altres eren tan previsibles que els titulars que han donat a la premsa imagino ja estaven escrits abans ells no els hi dictessin, que aquesta és una altra, la premsa sotmesa a cada mitjà amb els seus o amb qui els paga.
Tambè em molesta que es dediquin uns i altres a excitar al personal a Twitter,  que prou excitat ja ho està, perque a banda de no resoldre el problema polític que l'anterior govern va traspassar al poder judicial, el greu error de M.Rajoy, aqui caldria recordar que es demanava, que se exigía, separació de poders, per tant no entenc que per part d'uns que demanaven aquesta separació de poders, ara es demani al Govern que presioni a la Fiscalía. 
Algunes veus assenyades treuen el cap de tan en tant, i és cert que se'ls escolta segons convé o interessa a uns i altres. Aquest seria el cas de les declaracions dels últims dies de Pascual Sala, expresident del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, que ha dit: "Per a mi és molt difícil, gairebé impossible, que existeixi un delicte de rebel·lió i molt problemàtic, per no dir tampoc, el de sedició. El que va poder haver-hi són desordres i potser desobediència". "La presó no ajuda a resoldre els problemes polítics". Tot un exercici de pragmatisme i sentit comú en un món en el qual només sembla tenir cabuda la desqualificació sistemàtica del contrari, sense cap raonament, o potser per que el nivell intel·lectual i polític d'uns i altres és molt baix, per sota de la política de campanar, de vol gallinaci i roi, mesquí i miserable. Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres deia Fuster, i així estem, patint uns i altres per aquesta patuleia de sapastres i la seva incongruencia, potser si que hauriem de començat a fer política, com suggeria ahir, deixant de votar, o fer-ho en blanc.