Henning Gillberg i Alexandra Davidsson, impulsors del White Monday. ara.cat |
... L'he vist a Suècia i a Dinamarca. He vist com els habitants d'Estocolm i Copenhaguen venen els seus cotxes a favor de la bici i el transport col·lectiu. Al barri de Södermalm, amb 150.000 habitants d'alts ingressos, està fins i tot mal vist tenir cotxe propi. Han superat la aporofobia de dècades anteriors quan anar en bici era sinònim de pobresa. Ara és al revés. La megatendencia cap al sostenible es confirma amb dues observacions sobre dos gegants de consum. En una conjuntura econòmica molt favorable crida l'atenció que H&M, l'imperi suec d'un sol ús, estigui en crisi i tancant botigues per tot arreu. En la mateixa línia és insòlit que IKEA acomiadi personal a Escandinàvia per primera vegada en la seva història, en un període quan la població a Suècia està creixent com mai abans. Alhora s'obren cada vegada més botigues de segona mà de roba i de mobles. S'obren cada vegada més botigues que venen roba i fil per cosir les teves peces. La tendència de re-utilització és una amenaça més gran que el comerç electrònic per a H&M, IKEA i amb el temps ho serà per a Zara.
Per contrarestar la febre hiperconsumista l'associació sueca "Natursk yuddsföreningen", amb més de 100 anys i 226.000 socis, han creat el concepte "White Monday" per al 19 de novembre. (que malauradament ja ha passat) La idea és impulsar empreses que treballen amb reutilització i economia circular.
Centenars d'empreses participen amb ofertes de descomptes i altres promocions. És palpable que la nova economia circular ja no són paraules buides, és una realitat cada vegada més atractiva, almenys al Nord d'Europa.
En fi, la conclusió és que el canvi ha de venir de nosaltres, de canviar els nostres hàbits de consum. No podem esperar grans solucions polítiques, i menys a Espanya.
De fet, L'ECONOMIA CIRCULAR és el vell aprofitament de recursos d'antes, com s'ha fet durant anys i anys a les cases, origen dels potajes, escudelles, cassoletes de peix i migas, mandonguilles i canelons. Recordeu l'anècdota de Pla a Cadaqués?
Un dia el varen convidar a dinar a casa d'uns pescadors molt pobres i per menjar hi havia llagosta, el nen es queixava: una altra vegada llagosta, pare?
i aquest li contestava: som pobres fill meu, mengem el que pesco.
Los que hemos nacido en los años del hambre,no nos viene de nuevo ese tipo de economía.No tiro nada de comida y menos el pan,me invento soluciones.Vi por tv. ese tipo de economía,por ahora lo que está dando lugar es a paro y es verdad,que Ikea va a despedir este año miles de trabajadores en los países nórdicos.Soy amante de la movilidad en bici,pero creo en la economía de mercado y por lo tanto en la industria del automóvil.No me gustan los desequilibrios en los mercados,traen el mal y el hambre.
ResponEliminapues yo lo veo como una buena solución, la economía de mercado se ha saturado y ya no da más de si, hay que volver a los inicios, a lo de antes, sin exagerar, claro.
EliminaMe conformaria conque supiesemos gestionar los residuos que generamos.
ResponEliminaEstoy harto de ver descerebrados con un vaso de café desechable por la calle, y de cretinos que piden los croissants por teléfono desde casa por no mover el culo hasta la panadería del barrio.
Això de que et portin el menjar a casa és una bestiesa, a part d'un mal menjar. A casa no llencem res de menjar, si sobra al migdia, toca al vespre acabar-se'l.
ResponElimina