Avui he rebut una trucada d'en Frank, Frank, és Francesc Garcia Pahisa, jubilat resident a Villava (Navarra) i ex bateria dels Watusi, el grup en el que vaig militar de jove i del que en vaig ser un dels fundadors juntament amb l'Agustí Grau, en Lluis Caralt, l'Albert Rodriguez i el Pibe que era argentí i el seu pare agent de Duanes a Andorra. Els pares d'en Lluís tenien una vaqueria al carrer major de la Creu Alta on haviem assajat al principi, o sigui que la gent mentre anava a buscar la llet acabada de munyir escoltava el nostre xivarri. Afortunadament per a mi, no hi cap gravació meva d'aquella época.
En Frank, amb qui feia almenys vint anys que no ens veiem ni parlavem, em deia es va retirar l'any 2010, pero era i és, car això no es perd, música en estat pur, passió per la música, mentre que a la resta més o menys ens relliscava bastant, ell ho sentia fins al moll de l'os, i es podia passar hores i hores assajant amb la seva batería, per això va estar tants anys tocant amb la seva propia banda que va formar i anava de festa major en festa major. He trobar a youtube un vídeo d'un solo d'ell i una gravació dels Watusi posteriors, amb ell, en Mestres, el Jeroni i en Robert Cantó, ambdues en directe. Eren altres temps que ja havia oblidat i que avui amb la trucada del Frank han tornat de cop.
Watusi no tenia res a veure amb en Frances Casavella i el seu dia, va venir del Pibe que com per l'època tots èrem bastant alts, li va semblar que ho erem com els Watusi i d'aci el nom.
Watusi no tenia res a veure amb en Frances Casavella i el seu dia, va venir del Pibe que com per l'època tots èrem bastant alts, li va semblar que ho erem com els Watusi i d'aci el nom.
Suenan muy bien ¡¡¡
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminalo normal, aun que la verdad es que se ligaba mucho más estando en un grupo...
EliminaYo recuerdo mucho, la casita en Canadá de Elder Barber, cursi a más no poder...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMi padre le cantaba el pájaro choui a mi hermano pequeño e inmediatamente este empezada a llorar desconsoladament, y era muy pequeño. Mi padre era de cantar y silbar, algo que se ha perdido aunque a mi me gusta silbar aunque sea por lo bajini.
ResponEliminaA los cinco años me quedé sin padre. A los trece sin nadie.
ResponEliminajoé, esto si que es duro.
ResponElimina