Prohibir és una patologia desenvolupada per aquells que volen mostrar el seu poder. Tots podem pensar en mil coses que no ens agraden i dir, per exemple: “El black friday s’hauria de prohibir”. Sovint, però, el prohibicionisme genera monstres pitjors que els que es pretén combatre. Com la màfia als Estats Units durant els anys de llei seca. La prohi­bició defineix qui la promulga i el situa al capdamunt d’un tobogan anomenat tota­litarisme. A la República Francesa, un país europeu sempre disposat a donar lliçons de democràcia al món, un nadó passarà a la ­història perquè li volen prohibir el nom. L’11 de març del 2017 va néixer en Fañch. No van decidir posar-li Fañch per cap personatge de sèrie televisiva a l’estil de Joc de trons, ­sinó perquè és Francesc en bretó. Un parell d’escriptors en aquesta llengua europea firmen així: Fañch Peru (1940) i Fañch Broudig (1946). Quan Jean-Christophe Bernard, son pare, va anar al registre civil, el fun­cionari de Quimper (Finisterre) va refusar d’inscriure el nom amb la grafia bretona. Val a dir que en la llengua bretona la ena amb ­titlla no representa el so ny d’Espanya, sinó que s’usa per a indicar la nasalització de la vocal precedent. La qüestió és que els pares van presentar una queixa al seu Ajuntament i la tinent d’alcalde Isabelle Le Bal, democristiana del MoDem, la va atendre. Però el cas del petit Fañch va arribar als tribunals, que com tothom sap són els nous redactors de dogmes, i el tribunal de Quimper ho va refusar amb un curiós argument: “El principi de llibertat d’elecció del nom de pila per part dels pares no permet conservar un nom que tingui ­signes diacrítics desconeguts (sic) per a la llengua francesa”. (Nota del traductor per als ­laïcistes que em retreguin la pila: “nom de pila” aquí és una traducció neutra de ­ prénom). Macron hi va estar d’acord i anà contra la ñ. L’associació probretona Skoazell Vreizh va donar suport als pares i els bascos d’Iparralde van exposar els molts ­casos que també els afecten, com Iñaki.
Mesos després, el tribunal d’apel·lacions de Rennes ha donat la raó als pares i as­senyala que la titlla sí que surt al diccionari de l’Acadèmia Francesa. Els pares es mostren satisfets per la sentència, la qual, oh ­sorpresa!, ha obtingut un cert ressò entre mitjans espanyols poc proclius a defensar llengües sense Estat com el bretó, però que en aquest cas s’han afanyat a reivindicar la ñ. De tota manera, la història del petit Fañch, que en broma en broma ja té un any i mig, no ha acabat. L’Estat francès, més jacobí que Borrell, ja ha decidit recórrer la sentència en nom de tres conceptes que resultaran fa­miliars als defensors de la ñ no bretona: ­Estat de dret, unitat del país i igualtat. Per la seva banda, els defensors de la ñ de Fañch hi contra­posen el dret a decidir (el nom), les llengües minoritzades i la diversitat. Vet aquí un efecte mirall digne de figurar en el programa electoral de Manuel Valls sota l’epígraf ­Est-ce que je serai propre?


 Prohibir la ‘ñ’
Màrius Serra
lavanguardia.cat