NO SÓN COLPISTES

Avui Espanya és una mica pitjor que ahir. La Fiscalia persisteix en el seu error i contribueix al fet que l'esquinç emocional d'una part important de la societat catalana respecte a la resta de l'Estat vagi a més - Neus Tomàs - eldiario.es

"Avui Espanya és una mica pitjor que ahir. Fiscals sense escó però amb més poder que la immensa majoria de càrrecs electes participen en la construcció d'un relat per així acusar de colpistes a uns governants que han desobeït però que no han encapçalat cap alçament violent. La Fiscalia, lluny d'esmenar l'error persisteix en ell, tot i que des d'un expresident del propi Tribunal Suprem a reconeguts catedràtics no independentistes li hagin contradit des d'un principi amb arguments i Codi Penal en mà.
L'esquinçament emocional respecte a la resta d'Espanya que va produir en molts catalans la sentència que va laminar un Estatut que havien votat va propiciar que centenars de milers de vots anessin a parar a l'independentisme. Ara no sabem què passarà, si les peticions que s'han presentat s'acabaran confirmant després del judici. El que sí que és fàcil de preveure és que una condemna de l'anterior Govern i d'activistes com Jordi Cuixart, de l'ara diputat Jordi Sanchez, i del exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, esquinçarà encara més les febles costures de la societat catalana. I una part d'ella seguirà allunyant-se de l'Espanya que ni cerca ni vol una solució per a Catalunya. No és tota, cert, però és aquella que encarnen algunes togues i discursos irresponsables i perillosos com el de Pablo Casado.
Oriol Junqueras i Quim Forn compleixen aquest divendres un any a la presó. Un any de presó preventiva injusta, com ho és també la de la resta de dirigents independentistes. És clar que van cometre errors, que no van explicar tota la veritat i es van deixar portar pel tacticisme i la por de ser acusats de covards per aquells que van creure que l'Estat es quedaria de braços creuats davant el risc d'una amputació. Però el preu a pagar no pot respondre a un abús de les regles per part d'una judicatura que ha decidit convertir-se en garant de la unitat d'Espanya per sobre d'aquestes normes que està obligada a respectar i a fer respectar.
Res serà normal a Catalunya mentre hi hagi polítics a la presó i altres que puguin passejar-se per tota Europa menys per Espanya perquè se'ls acusa d'un delicte que no van cometre. No són colpistes i així ho entén la majoria dels catalans. Set de cada deu no veuen justificades les acusacions de rebel·lió i sedició. Un percentatge que ja abans de l'estiu havia crescut 10 punts respecte al desembre passat.
La "desafecció" de la qual va alertar encertadament el president José Montilla fa ja onze anys no ha fet més que augmentar i decisions com les de la Fiscalia contribueixen a que aquest desafecció sigui un divorci sense marxa enrere per a molts catalans. La independència ni hi és ni se l'espera (com a mínim a curt termini). La república és un miratge que manté viva l'esperança de molts catalans que exigeixen el que ni aquest Govern ni cap altre pot donar-los, almenys fins que algun dia es negociï de veritat un encaix per a Catalunya amb alternatives que no han de començar i acabar només en l'autodeterminació. Però això no vol dir que hagin de deixar de ser independentistes. Ni que hagin de ser menys de gairebé aquesta meitat de la societat catalana que són ara.

Molts dels presos asseguren que tenen assumit que poden passar-se uns quants anys a la presó. Pot ser una manera de blindar emocionalment. Repeteixen també a qui vulgui escoltar-los que mai demanaran un indult per un delicte que no van cometre. Per a ells i els seus votants, rendir-no és una opció.
Ja no queda cap dubte, Espanya és una unitat de destí en l'irracional. Han perdut Catalunya i encara no se n'han adonat, com quan varen perdre Cuba, la desfeta els agafarà als toros. Si fins i tot a mi que no sóc independentista, davant d'aquest disbarat en venen ganes d'envaïr Polonia.