S'ho pregunta Josep Maria Espinàs: ¿soc vell o soc gran?. No dubto que l'expressió "gent gran" s'ha implementat amb molt bona intenció, però no hi estic d'acord. Fa uns quants dies ens han fet saber que s’ha de celebrar –probablement ja s’ha celebrat– el Dia Internacional de les Persones Grans. ¿Que potser la paraula ‘vells’ ha sigut classificada com a no correcta, discriminatòria, pejorativa?
No dubto que l’expressió "gent gran" s’ha implementat amb molt bona intenció, però no hi estic d’acord. La vellesa és respectable mentre que la 'grandesa' d’una persona pot ser discutida. Molta gent gran ha fet barbaritats. Hi ha gent gran impresentable. La vellesa, en principi, no és partidària de l’agressivitat, mentre que la llista de persones grans que ha fet, i fa, notables barbaritats, és evidentment llarga. ¿I quina ambició té la majoria de la gent vella? Poder sobreviure pacíficament.
Em recordaran que hi ha persones a qui no els agrada que els diguin "vells". Ho comprenc i ho respecto. Però penso que és molt adequat, i saludable, acceptar els fets. 
Jo sé que soc un vell i, naturalment, no faig cap esforç per dissimular-ho, per mantenir una certa salut mental. Reconec que no és fàcil ser vell. Al nostre voltant es multipliquen incentius, propostes que passen de llarg. I, si no passen, ens exposem a rebre una patacada. El progrés explora terrenys de futur amb armes constantment renovades. I si un vell no accepta ser vell es fabrica un notable ridícul.
Hi ha una sentència anònima molt rotunda que em sembla defensable: "Els vells no es fan més savis. Simplement, els vells es van fent més vells". Naturalment, cadascú a la seva manera. Com cada jove construeix la seva joventut. - Josep Maria Espinàs.

 A PROPÒSIT DE LA GEN GRAN. 
Abans, el saber i l'experiència estaven en mans de la gent gran; actualment s'han bescanviat els papers, l'experiència s'ha perdut sobrepassada per la modernitat i el coneixement s'està esvaint i la gent gran ha perdut autoritat i s'ha perdut enmig de la velocitat a la qué es mou el nou coneixement. O potser és que el concepte d'experiència i coneixement han canviat?.
Per cert que en aquest sentit, el meu pare, sempre m'està donant la tabola dient-me que s'ha de respectar la gent gran. No hi estic d'acord, puig s'ha de respectar a tothom que sigui digne de ser-ho, i no pel sol fet de l'edat. I és que en el fons l'experiència de la gent gran consisteix en una reiterada acumulació d'errors no admesos. Debades doncs, fer-ne massa cas, encara que necessiten i necessitem ser escoltats i cal fer-ho, tot i que sovint no serveix per a res important. Però?
Quan jo en sigui de gran, espero no comportar-me com un vell, o això penso ara. Després..., després suposo que faré com tothom, encara que vull dir en descàrrec de la gent gran, que el comportament anòmal que els acompanya a partir d'una certa edat, no és pas culpa seva, car sospito que la naturalesa adequa el grau de pensament a l'edat per fer més suportable el fet irremeiable de la decadència física, acompanyant-lo doncs de la psíquica. I és que de no ser així, envellir plenament conscient, seria terrible.

El pare li va costar reconèixer que era vell i ho va portar molt malament, prou que ho vàrem patir a casa, però que has de fer, si ja veus a venir que si arribes a la seva edat ((98) et comportaràs igual o pitjor que ell, per més que ara et sembli que n'has après dels seus errors i tu no hi cauràs, saps que et comportaràs igual, de sempre ha estat així, tot i que és cert que hi ha qui sap envellir amb més dignitat i elegància que altres, i és que de fet, un no envelleix com vol sinó com pot o com el deixa la vida, i per aquest procés com pel de la vida, no hi ha manual d'instruccions.
M'ho deia en un comentari sobre aquest tema el malauradament desaparegut blocaire Brian.

"Ha, ha! M'ha fet molta gràcia això de "Quan jo en sigui de gran, espero no comportar-me com un vell...". Des que el món és món, els vells s'han comportat com vells i els joves com joves."

Deia Cioran que la vellesa és l'autocrítica de la naturalesa, però hom pensa que més aviat es tracta d'una venjança, molt cruel per cert.