NEW YORK, NEW YORK

Durant anys i panys la versió musical clàssica, la versió emblemática de Nova York ha estat la de 'la veu', Frank Sinatra. Prou m'agrada, però un dia va aparèixer una italo americana africana, que a més és pianista i pura música: Alicia Keys, i clar, tot va canviar, fixeu-vos en la posició dels dits de la pianista, com s'arrossega cadenciosa la cançó, els cors que acompanyen a Keys, mentre ella mana i emana calidesa, no nomès amb la veu si més no amb el piano. New York de Sinatra és freda, sense cap emoció, és segle XX, New York d'Alicia Keys,  és calor, la calor del segle XXI, i la ciutat de Nova York, la única ciutat universal, cosmopolitament hortera de tot l'univers, la única ciutat que val la pena visitar de tot l'orb, car dins d'ella i són totes les altres, i que amb la versió Alicia Keys hi surt guanyant, i molt.