Com diu el Bolero de Machín, no se pueden tener dos amores a la vez sin estar loco, o potser si que és possible, deu ser el poliamor, la questió és que avui m'he enamorat de diferent manera de dos pessebres i ambdós de l'Ajuntament de Barcelona. 
Anàvem amb en Miquel pel carrer Elisabets i en arribar a la plaça del Bonsuccés ens ha cridat l'atenció el pessebre que hi havia a l'interior, entrant a ma esquerra del Consell municipal de Ciutat Vella. Ens ha obert la porta un empleat molt amable que ens ha dit que era obra del pessebristes del barri, i és tracta d'un pessebre a l'ús, amb unes figues precioses, molt ben fet i amb el seu caganer i tot. 
Pertany a l'Ajuntament igual que l'altre que he anat a veure després a la plaça Sant Jaume, que també m'ha agradat i sobretot he vist que els hi agradaba molt a la mainada que enjogassada s'enfilava a les cadires inclosa la cadireta del nen Jesús. És molt xulu, m'ha dit un vailet a qui li he preguntat si li agradaba, i una mare que anava amb ell m'ha dit: ells s'ho miren amb uns altres ulls, pero vaja, a mi no em desagrada...

El caganer amagat en un racó és el clàssic amb la seva barretina i tot. Gairebé passa per alt si no el busques, però en un pessebre com cal ha d'haver-hi un caganer com diu la cançó. 
Fins aqui les fotos del pessebre de la Plaça del Bonsuccés, i a sota les de la plaça Sant Jaume, per cert curull de gent, sobretot mainada. A mi, m'agraden els dos, potser si que depén de la mirada, però vaja, a mi no em desagrada, o sia que tinc dos amors pessebristes i em sembla que no estic boig. També és cert que si et lloen molt una cosa, digues-li, pel·lícula, cançó o en aquest cas un pessebre, et dius que no n'hi ha per tant i si te la tiren per terra sol ser a l'inrevés, que suposo és el que m'ha passat amb el pessebre de la Plaça Sant Jaume, denostat con ho és de fet el de cada any, el faci qui el faci i sigui quina sigui la seva temàtica i la seva estética.

.