.png "English"){kind=small}
En aquest rar pais en el que visc, on la gent està enferma en comptes de malalta, on posem un puntet volat a les geminades i ratlletes o coma als pronoms febles, o jo que se, atès no ho he acabat d'entendre mai del tot, reconec que tinc una deria personal amb el 'va' o 'vaig', m'explicaré: en castellà s'escriu, Juan fue al campo, mentre que en català tot i que es pot dir Joan anà al camp, escrivim Joan va anar al camp, i aquest va i vaig s'empra en escreix. Tinc un petit poema que en parla:
DÈRIA PERSONAL AMB ELS MOTS
Quan escric prosa
tinc problemes amb el 'vaig'
doncs sol repetir-se'm sovint.
Però llegint la traducció
de la Noia de la Perla
del senyor Ernest Riera
m'he quedat molt més tranquil.
No és que en posi una quants de 'vaig'
ben bé n'hi ha més de mil.
*
I és que des que s'ha comprovat que a l'Hospitalet es pot geminar en castellà sense el puntet (vienne), potser ens hauriem de replantejar la correcció d'escriure en català d'una manera molt més senzilla: enportartels, en comptes d'emportar-te'ls, o Novela, en comptes de novel·la, car de fet, no diem novel·la sinó novela, o película en comptes de pel·lícula.
Reflexionem-hi, o reflexionemi. Ah! per cert, el dia 24 d'aquest més és el dia del punt volat.
El catalán es un idioma complejo de escribir. No es fácil. El ejemplo que pones lo demuestra.
ResponEliminaParticularmente me gusta como lo hace Marti i Pol, quizá más en su faceta de traductor que de poeta, y eso que de poeta era uno de los mejores, de ellos me quedo con el Llibre de les solituds.
Es acostumar-s'hi Miquel, como tot, més dificíl és el Llatí o el mandarí.
EliminaMiquel Martí i Pol emprava un català correctissim, sabia trobar sempre les paraules justes, exactes, els mots que tant estimava.
El català no és ni més ni menys difícil que qualsevol altre idioma. Una altra qüestió és que si les llengües 'oficials' ja són molt conservadores, en general, les minoritàries, per raons òbvies ho són molt més. I una cosa és la llengua i l'altra la parla i la llengua del carrer, el dialectalisme, que s'ha menystingut i és la base de tot. Fa anys es va voler prescindir de la geminació i els defensors de les essències van posar el crit al cel però el mateix ha passat en ocasions en plantejar canvis en la grafia de la 'enya' castellana per raons pràctiques. Tan sols cal pensar en el que es va muntar en eliminar alguns diacrítics quan jo eliminaria tots els accents de totes les llengües, en general no fan cap falta ja que ens entenem pel context, els anglesos ho han fet i el seu idioma, per raons evidents, no diré que no, gaudeix de bona salut. En general un pensa que la seva llengua i la seva manera de parlar és 'la bona'. Per a un andalús o un canari la normativa castellana pot semblar surrealista. Tot és relatiu i arbitrari però per entendre'ns hem d'arribar a consensos ortogràfics i de vocabulari, vet-ho aquí. Un altra tema és que, com en pintura i tantes coses, per transgredir has de conèixer la normativa, al menys així tens raons per passar-te-la pel clatell. El tema dels pronoms febles també s'ha intentat simplificar i no ens n'hem sortit per això de les essències. Però el francès té coses més complexes i mireu... no li ha anat malament. En general, quan més llengües coneixem més senzilles semblen totes, malauradament aprendre requereix voluntat, constància i, sobretot, motivació. Crec que la globalització contribuirà a què ens entenguem una mica més tots plegats, ni que sigui a través de l'anglès galdós d'estar per casa que rumbeja la majoria, el llatí modern, que diuen. Com vaig escoltar en una ocasió a una professora, a la uni, en llengua no hi ha difícil ni fàcil, ni correcte ni incorrecte, sinó adient o no al context en el qual utilitzem les paraules. Per això no té sentit corregir errades en una conversa informal, cosa que és una mena de dèria dels dogmàtics, per cert.
ResponEliminael tema dels diacrítics, no ho tinc clar, Deu i Deu no es el mateix que Deu i Déu, i aqui entrariem en el tema dels accents, cert que els anglesos els varen suprimir i no ha passat res, però al català és ja més complex i afectaria molt entre altres questions a les traduccions de Google Traductor.
EliminaPotser el que hauriem d'intentar és escriure i parlar més bé la nostra llengua, en comptes d'emprar cada vegada més anglicismes.
Això que dius del 'vaig', la forma perifràstica, és la que es fa servir més en el context quotidià, fa anys, en el tema literari, s'aconsellava alternar-la amb l'altra però tot depèn dels correctors i dels editors, va a modes i a manies. Jo faig de tot, segons com m'agafa, però quan he publicat alguna cosa de vegades m'han corregit, en castellà també passen coses així, encara que no ho sembli, tot canvia i evoluciona i, en el fons, els instituts i reals acadèmies miren de què la cosa no entri en una excessiva disbauxa i solen ser conservadors.
ResponEliminaes que a la traducció de la Noia de la perla, l'us i abús del va o vaig és escandalós.
EliminaEs normal,bueno eso digo yo,que ese libro la "Noia de la perla",abusara del "va" y del "vaig",porque el contexto es la chica (vulgar),con su hermosa perla,que es el fondo y la belleza del cuadro de Vermeer.
EliminaEl libro lo leí en catalán,muchos tuve que leerlos en esa
época para estar bien con Norma,para las oposiciones.Ahora me impongo no leer ninguno,ni en castellano ni en catalán.
Lo que tengo claro,es que nunca un escritor debe pagar el precio de la norma establecida,lo correcto, en aras de la sinceridad y lo autentico,porque normalmente se pierde.Escritores como mi paisano Góngora,representante del Culteranismo,que para decir una idea se adorna de mil metáforas cultas,se da una sola vez en la Historia.
Por cierto,que vi una exposición de Vermeer,todos sus cuadros eran pequeños,el tío los debía vender por centímetros cuadrados de tela.
Igual Vermeer tenia antecedentes catalanes y quería el hombre ahorrar tela y pintura. No habia caído en eso de que sus cuadros eran pequeños.
ResponEliminaPor cierto, yo también he dejado de leer libros, novelas vaya, soy incapaz de concentrarme, de fijar la atención...
También,el cansancio,pero los sujetos para la misma circunstancia,ahora son gays,lesbianas y ya te adelantas a lo que va pasar,en cuanto ves dos chicas de buen ver. Eso es lo que tiene el ser perro viejo,que no hay nada nuevo,incluida la filosofía,preludio de que ya tenemos que ir pensando en el otro barrio,que a lo mejor nos sorprende con algo nuevo,que ya hasta lo dudo.
ResponEliminaquizás todo esté ya escrito, sucede como por ejemplo - Juego de tronos - la gente anda loca con la octava o no se que temporada, yo vi cuatro o cinco capítulos de la primera y me aburrió, aquello ya lo habia visto, y mejor explicado, aquella sensación de deja vu, de cosa ya vista, de hecho Juego de tronos es un resumen de la historia de la humanidad, vanidad, egos, sexo y violencia, y eso los veteranos ya lo sabemos de sobra, pero la gente tiene poco criterio o quizás los vedteranos por la edad demasiado.
ResponElimina